|
Garai hartako karikaturagileek unibertso berezi bat partekatu zuten kritikariekin eta berri laburren idazleekin, unibertso horretan, batera nahasten baitziren lagun askoren miseriak eta hainbaten distira profesionala. Haietako batzuk oso ezagunak dira (Fresno, Ugalde, Bon...), eta beste batzuk, berriz, ez dira hain ospetsuak.
|
|
A multitude of magazines and daily press from the 20th century made us experience the precision of photographs with the agile stroke of cartoonists. This led to the magnificent selection of cartoons presented in this collection which covers a period of our history (1939-1965), marked by many shortages, but also with lifesaving wit and humour. Cartoonists of that time, together with the critics and gossip columnists, formed a shared universe, in which the misery of many was mixed with the professional brilliance of not just a few. Some are well known (Fresno, Ugalde, Bon...) and others not so much, but they all attended premiere performances, and then exercised their art in nearby cafes concisely and with enviable speed.
|
|
Moltes revistes i premsa diària del segle XX van fer conviure en les seves pàgines la precisió de les fotografies amb el traç àgil del caricaturista. N’és una prova magnífica la selecció de caricatures presentades en aquesta col•lecció que acull un període de la nostra història (1939-1965) marcat per la penúria, però també per l’ingeni i l’humor salvadors. Els caricaturistes de llavors, amb els crítics o gasetillers, van integrar un univers compartit on es barrejaven les misèries de molts i la brillantor professional de no pocs. Alguns ben coneguts (els Fresno, Ugalde, Bon,...) i d’altres no tant, però tots s’hi trobaven en aquelles estrenes, sobre les quals exercitaven el seu art a cafès propers amb sintètica i envejada celeritat.
|
|
Multitude de revistas e prensa diaria do século XX fixeron convivir nas súas páxinas a precisión das fotografías co trazo áxil do caricaturista. De todo iso é magnífica proba a selección de caricaturas presentadas nesta colección que acolle un período da nosa historia (1939-1965) marcado pola penuria, pero tamén polo enxeño e o humor salvadores. Os caricaturistas daquela, xunto cos críticos ou os gaceteiro, integraron un universo compartido no que se mesturaban as miserias de moitos e a brillantez profesional de non poucos. Tanto algúns ben coñecidos (os Fresno, Ugalde, Bon...) como outros que non o eran tanto acudían a aquelas estreas tras as que exercitaban a súa arte en cafés próximos con sintética e envexada celeridade.
|