|
|
Precisament aquest joc de contraris, de dualitats i, en definitiva, de miralls, és el que farceix el cor de l’obra. Nosaltres, com a espectadors privilegiats, podem assistir a l’esdevenir extraordinari de les seves vides; les pobres vides d’uns éssers tan immersos en ells mateixos, en els seus interessos i emocions, que per sentir-se complets, es veuen obligats a enganyar, i per tant, cauen en el joc perillós de la màscara.
|
|
|
Precisamente este juego de contrarios, de dualidades y, en definitiva, de espejos, es lo que llena el corazón de la obra. Nosotros, como espectadores privilegiados, podemos asistir al evento extraordinario de sus vidas; las pobres vidas de unos seres tan inmersos en ellos mismos, en sus intereses y emociones, que para sentirse completos, se ven obligados a engañar, y por tanto, caen en el juego peligroso de la máscara.
|