|
|
Podem imaginar que li hauria agradat més el retrat de l’artista com a cuiner. La cuina, lloc concret i metàfora de l’acte creador, és el lloc per excel·lència de les barreges. En Picasso, la barreja, sovint incongruent, produeix hibridacions que es resisteixen a qualsevol intent de classificació. Això ens fa pensar en “una certa enciclopèdia xinesa” igualment improbable que descriu Borges i que Foucault cita com a punt de partida de la seva obra Les mots et les choses, “capgirant totes les superfícies ordenades i tots els plànols que ajusten l’abundància d’éssers, provocant una llarga vacil·lació i inquietud en la nostra pràctica mil·lenària del Mateix i Allò Altre”. La pregunta següent de Foucault és la que Picasso es va plantejar amb unes altres paraules i amb uns altres mitjans durant tota la seva vida: “A partir de quina ‘taula’, segons quin espai d’identitats, de semblances, d’analogies, hem adquirit el costum de distribuir tantes coses diferents i semblants?”.
|