provocando – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 2 Results  www.hornetsecurity.com
  El “pastiche” de Picass...  
Incluso ahora, el regreso aparentemente espontáneo de Picasso a estilos históricos anteriores sigue causando perplejidad y provocando, especialmente si se invoca en una discusión más amplia del estilo como concepto.
En aquest article tractaré el període de Picasso d’aparent pluralisme estilístic. Des de 1915, fins entrada la dècada de 1920, va semblar que l’interès de l’artista es desviava dels elements formals del cubisme que ell mateix havia desenvolupat i començava a incorporar aspectes d’altres estils històrics com ara el manierisme, el neoclassicisme i el neoimpressionisme sense deixar de banda les seves formes cubistes. L’exposició de Picasso a París el 1919, la primera després de 13 anys, va sorprendre i desconcertar fins i tot els seus adeptes, que no van perdre l’ocasió de titllar-lo de falsificador, de pasticheur. Fins i tot avui dia, la tornada aparentment espontània de Picasso a estils històrics anteriors continua confonent i provocant, especialment si s’invoca una discussió més amplia de l’estil com a concepte.
  ¡Picasso no es pintor! ...  
Esto nos hace pensar en “una cierta enciclopedia china” igualmente improbable que describe Borges y que Foucault cita como punto de partida de su obra Las palabras y las cosas, “trastornando todas las superficies ordenadas y todos los planos que ajustan la abundancia de seres, provocando una larga vacilación e inquietud en nuestra práctica milenaria de lo Mismo y lo Otro”.
Podem imaginar que li hauria agradat més el retrat de l’artista com a cuiner. La cuina, lloc concret i metàfora de l’acte creador, és el lloc per excel·lència de les barreges. En Picasso, la barreja, sovint incongruent, produeix hibridacions que es resisteixen a qualsevol intent de classificació. Això ens fa pensar en “una certa enciclopèdia xinesa” igualment improbable que descriu Borges i que Foucault cita com a punt de partida de la seva obra Les mots et les choses, “capgirant totes les superfícies ordenades i tots els plànols que ajusten l’abundància d’éssers, provocant una llarga vacil·lació i inquietud en la nostra pràctica mil·lenària del Mateix i Allò Altre”. La pregunta següent de Foucault és la que Picasso es va plantejar amb unes altres paraules i amb uns altres mitjans durant tota la seva vida: “A partir de quina ‘taula’, segons quin espai d’identitats, de semblances, d’analogies, hem adquirit el costum de distribuir tantes coses diferents i semblants?”.