what is – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 8 Results  www.cis.es
  ·CIS·Centro de Investig...  
What is a survey?
Qu'est-ce qu'une enquête ?
¿Qué es una encuesta?
Què és una enquesta?
Zer da inkesta bat?
¿Que é unha enquisa?
  ·CIS·Centro de Investig...  
What is the CIS?
Qu'est-ce que le CIS ?
¿Qué es el CIS?
Què és el CIS?
Zer da CIS?
¿Que é o CIS?
  ·CIS·Centro de Investig...  
What is a survey and how is it taken?
Qu'est-ce qu'une enquête et comment réalise-t-on une enquête ?
¿Qué es y cómo se hace una encuesta?
Què és i com es fa una enquesta?
Zer da eta nola burutzen da inkesta bat?
¿Que é e como se fai unha enquisa?
  ·CIS·Centro de Investig...  
In most of the questions asked by the CIS, the answer options appear on the questionnaire and they are given a numerical code, which is what is recorded on the data file.
Pour la majorité des questions formulée par le CIS, les différentes réponses figurent dans le questionnaire et apparaissent associées à un code numérique, ce dernier étant celui qui apparaîtra dans le fichier de données.
En la mayor parte de las preguntas que realiza el CIS, las opciones de respuesta figuran en el cuestionario y aparecen asociadas con un código numérico, que es el que se refleja en el fichero de datos.
A la major part de les preguntes que realitza el CIS, les opcions de resposta figuren al qüestionari i apareixen associades amb un codi numèric, que és el que es reflecteix al fitxer de dades.
CISek egindako galderarik gehienetan, erantzunaren aukerak galdeketan agertzen dira eta zenbaki-kode bat eraman ohi du bakoitzak, datu-fitxategian azaltzen dena.
Na maior parte das preguntas que realiza o CIS, as opcións de resposta figuran no cuestionario e aparecen asociadas cun código numérico, que é o que se reflicte no ficheiro de datos.
  ·CIS·Centro de Investig...  
I hope this brief reference to the content of the almost 1,200 pages of this book provides an overview of what is an exceptional work due to the quality of the contributions and the names who have provided them.
Ces brèves références permettent d'avoir une vue d'ensemble de cet ouvrage comportant presque mille deux cents pages. Une œuvre exceptionnelle de par la qualité des travaux qu'elle contient et par la renommée de ses auteurs. Ce livre atteste du prestige et de l'estime dont jouit le professeur José Jiménez Blanco dans le domaine des sciences en Espagne.
Valga esta sucinta referencia al contenido de las casi mil doscientas páginas del volumen como visión de conjunto de una obra excepcional por la calidad de sus trabajos y por la de quienes contribuyen a ella. Quedará como muestra del prestigio y afecto del que goza el Profesor José Jiménez Blanco en las ciencias españolas.
Valgui aquesta succinta referència al contingut de les gairebé mil dues-centes pàgines del volum com a visió de conjunt d'una obra excepcional per la qualitat dels seus treballs i per la dels qui hi col·laboren. Quedarà com a mostra del prestigi i l'afecte del qual gaudeix el professor José Jiménez Blanco en les ciències espanyoles.
Liburukiaren ia mila eta berrehun orrialdeen inguruan egindako erreferentzi labur honek balio dezala talde ikuspegi moduan, obra liluragarri baten lanen kalitateagatik eta obran parte hartzen dutenengatik. José Jiménez Blancok Espainiako zientzietan duen arrakasta eta estimuaren isla moduan geratuko da.
Valla esta sucinta referencia ao contido das case mil duascentas páxinas do volume como visión de conxunto dunha obra excepcional pola calidade dos seus traballos e pola de quen contribúe a ela. Quedará como mostra do prestixio e afecto do que goza o Profesor José Jiménez Blanco nas ciencias españolas.
  ·CIS·Centro de Investig...  
There are other questions on the questionnaire which are open, with no preset answer options, such as, that included in all the CIS monthly barometers, which asks the persons interviewed to express, in their own words, what they believe are Spain's three main problems. All these responses are then subsequently classified in the CIS in what is termed the “codification process”.
Le questionnaire comprend également des questions sans réponse fixée au préalable, à l'image de la question comprise dans tous les baromètres mensuels du CIS, et qui consiste à demander aux personnes interrogées d'exprimer avec leurs propres mots quels sont selon elles les trois principaux problèmes de l'Espagne. Après cette étape, toutes les réponses sont classées au CIS (ce processus est appelé « processus de codification »). De cette manière, il est possible de regrouper toutes les réponses ayant trait au « chômage », au « logement », à «l'immigration », de manière à pouvoir comptabiliser le nombre de fois auxquelles il est fait référence à chacune de ces questions.
Hay otras preguntas del cuestionario sin opciones de respuesta prefijadas, como por ejemplo la que se incluye en todos los barómetros mensuales del CIS, en la que se pide a las personas encuestadas que expresen, con sus propias palabras, cuáles creen que son los tres principales problemas de España. Posteriormente en el CIS se clasifican todas esas respuestas (lo que se denomina “proceso de codificación”). De esta forma es posible agrupar todas las que se refieren al “paro”, a “la vivienda”, a “la inmigración”, para poder contabilizar el número de menciones de cada uno de estos temas.
Hi ha altres preguntes del qüestionari sense opcions de resposta prefixades, com per exemple, la que s'inclou a tots els baròmetres mensuals del CIS, en la qual es demana a les persones enquestades que expressin, amb les seves pròpies paraules, quins creuen que són els tres principals problemes d'Espanya. Posteriorment, al CIS es classifiquen totes aquestes respostes (la qual cosa es denomina "procés de codificació"). D'aquesta manera és possible agrupar totes les que es refereixen a l'"atur", "l'habitatge", "la immigració", per poder comptabilitzar el nombre de mencions de cada un d'aquests temes.
Aurrez finkatutako erantzun aukerarik ez duten galderak ere egiten dira, CISen hileroko barometro guztietan biltzen den galdera, esaterako, non inkesta egiten zaien pertsonei Espainiako hiru arazo nagusi beren hitzekin azaltzeko eskatzen zaien . Ondoren, erantzun horiek guztiak sailkatzen dira CISen (“kodetze prozesua” deritzo). Horrela, langabeziarekin, etxebizitzarekin eta immigrazioarekin lotura duten guztiak taldekatu daitezke, gai bakoitzari buruzko aipamen-kopurua zenbatzeko.
Hai outras preguntas do cuestionario sen opcións de resposta prefixadas, como por exemplo a que se inclúe en todos os barómetros mensuais do CIS, na que se pide ás persoas ás que se fai a enquisa que expresen, coas súas propias palabras, cales cren que son os tres principais problemas de España. Posteriormente, no CIS clasifícanse todas esas respostas (o que se denomina "proceso de codificación"). Desta forma é posible agrupar todas as que se refiren ao "paro", a "a vivenda", a "a inmigración", para poder contabilizar o número de mencións de cada un destes temas.
  ·CIS·Centro de Investig...  
In 1967 he won the sociology chair in Madrid, at the Faculty of Political, Economic and Business Sciences, where he contributed actively to the development of what is today the Faculty of Political Sciences and Sociology, where he was Dean between 1977 and 1980, and was Head of the Social Structure Department from 1971 to 1999.
Sa carrière académique se consolida en 1962 lorsqu'il fut nommé par voie de concours au poste de professeur de sociologie à la faculté des Sciences politiques, économiques et commerciales de l'Université de Barcelone. À l'Université de Barcelone, il œuvra en faveur de l'établissement et du développement de l'enseignement de la sociologie. Il fit école en la matière et son influence se fit sentir chez de nombreux étudiants en économie, qui commencèrent à s'intéresser aux questions sociales et à l'approche sociologique. En 1967, il fut nommé par voie de concours au poste de professeur de sociologie à Madrid, à la faculté des Sciences politiques, économiques et commerciales, où il contribua activement à l'essor de l'actuelle faculté des Sciences politiques et de Sociologie, dont il fut le doyen de 1977 à 1980, puis directeur du département en charge de la structure sociale, de 1971 à 1999.
Su carrera académica se consolida en 1962, cuando gana la oposición a la Cátedra de Sociología de la Facultad de Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales de la Universidad de Barcelona. En la Universidad de Barcelona desempeñó una activa tarea en pro del asentamiento y el desarrollo de la enseñanza de la Sociología, dejando varios discípulos y una influencia apreciable en muchos estudiantes de económicas, en los que despertó el interés por las cuestiones sociales y los enfoques sociológicos. En el año 1967 ganó por oposición la Cátedra de Sociología en Madrid, en la Facultad de Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales, desde la que contribuyó activamente al desarrollo de la actual Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la que fue Decano entre los años 1977 y 1980, y Director del Departamento de Estructura Social desde 1971 hasta 1999.
La seva carrera acadèmica es consolida el 1962, quan guanya l'oposició a la Càtedra de sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Comercials de la Universitat de Barcelona. A la Universitat de Barcelona va fer una tasca activa en pro de l'assentament i el desenvolupament de l'ensenyament de la sociologia i va deixar diversos deixebles i una influència apreciable en molts estudiants d'econòmiques, en els quals va despertar l'interès per les qüestions socials i els enfocaments sociològics. L'any 1967 va guanyar per oposicions la Càtedra de sociologia a Madrid, a la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials, des de la qual va contribuir activament al desenvolupament de l'actual Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la qual va ser degà entre els anys 1977 i 1980, i director del Departament d'Estructura Social des del 1971 fins al 1999.
Ibilbide akademikoa 1962an egonkortu zitzaion Bartzelonako Unibertsitateko Politika, Ekonomia eta Merkataritza Zientzien fakultatean soziologiako katedraren oposizioa irabazi zuenean. Bartzelonako Unibertsitatean soziologia ikasketak finkatu eta garatu zitezen lan asko egin zuen. Hainbat dizipulu utzi zituen eta ekonomia ikasle askorengan eragin izugarria izan zuen, eurengan gizarte gaiekiko interesa eta ikuspuntu soziologikoa piztu baitzituen. 1967an oposizio bidez Madrileko Politika, Ekonomia eta Merkataritza Zientzien fakultatean soziologia katedra lortu zuen. Bertan, Zientzia Politiko eta Soziologia fakultatea sortzeko indar asko egin zuen. 1977 eta 1980 artean bertako dekano izan zen, eta 1971 eta 1999 bitarte gizarte egitura departamentuko zuzendari.
A súa carreira académica consolídase en 1962, cando gaña a oposición á Cátedra de Socioloxía da Facultade de Ciencias Políticas, Económicas e Comerciais da Universidade de Barcelona. Na Universidade de Barcelona desenvolveu unha activa tarefa en prol do asentamento e o desenvolvemento da ensinanza da Socioloxía, deixando varios discípulos e unha influencia apreciable en moitos estudantes de económicas, nos que espertou o interese polas cuestións sociais e os enfoques sociolóxicos. No ano 1967 gañou por oposición a Cátedra de Socioloxía en Madrid, na Facultade de Ciencias Políticas, Económicas e Comerciais, dende a que contribuíu activamente ao desenvolvemento da actual Facultade de Ciencias Políticas e Socioloxía da que foi Decano entre os anos 1977 e 1980, e Director do Departamento de Estrutura Social dende 1971 ata 1999.
  ·CIS·Centro de Investig...  
This work analyses the effect certain municipal features have on political activism, what is termed the "local ecology of political activism" and it demonstrates not only that it exists, but also that it is different according to the municipal characteristic (size or different forms of heterogeneity among its inhabitants) and the type of activism (community or contentious) under consideration.
Malgré l'importance du contexte local dans nos vies quotidiennes, ce domaine est, sans aucun doute, le grand oublié de la sociologie politique et des sciences politiques, et plus particulièrement en Espagne. Néanmoins, l'argument est souvent avancé que la commune, en tant que contexte politico-social, charpente certaines opportunités et règles d'interaction qui pourraient donner une bonne idée de la participation politique. Ainsi, l'argument central de ce travail avance que la participation dépend de « qui nous sommes », mais aussi de « où nous vivons » et de « qui nous sommes là où nous vivons ». Cette ouvrage analyse l'effet de certains traits caractéristiques municipaux sur l'activité politique, ce que l'on pourrait également dénommer l'« écologie locale de l'activité politique », et non seulement en prouve l'existence mais démontre aussi que celle-ci diffère suivant le trait caractéristique municipal étudié (dimension ou formes d'hétérogénéité de ses habitants) et le type d'activité (communautaire ou contentieux) pris en considération.
A pesar de la importancia del contexto local en nuestras vidas cotidianas, este ámbito es, sin duda, el gran olvidado de la sociología política y las ciencias políticas, y especialmente en España. No obstante, suele argumentarse que el municipio, como contexto sociopolítico, estructura ciertas oportunidades y pautas de interacción que pudieran dar cuenta de la participación política. Así, el argumento central de este trabajo es que la participación depende de "quiénes somos", pero también de "dónde vivimos" y que "quiénes somos donde vivimos". Esta obra analiza el efecto de ciertos rasgos municipales sobre el activismo político, lo que se denomina "ecología local del activismo político" y demuestra no solo su existencia, sino también que ésta resulta diferente según el rasgo municipal (tamaño o diversas formas de heterogeneidad de sus habitantes) y el tipo de activismo (comunitario o contencioso) que se considere.
Malgrat la importància del context local en les nostres vides quotidianes, aquest àmbit és, sens dubte, el gran oblidat de la sociologia política i les ciències polítiques, i especialment a Espanya. No obstant això, sol argumentar-se que el municipi, com a context sociopolític, estructura certes oportunitats i pautes d'interacció que podrien donar compte de la participació política. Així, l'argument central d'aquest treball és que la participació depèn de "qui som", però també d'"on vivim" i que "qui sóc on vivim". Aquesta obra analitza l'efecte de certs trets municipals sobre l'activisme polític, el que es denomina "ecologia local de l'activisme polític" i demostra no només la seva existència, sinó també que aquesta resulta diferent segons el tret municipal (mida o diverses formes d'heterogeneïtat dels seus habitants) i el tipus d'activisme (comunitari o contenciós) que es consideri.
Testuinguru lokalak gure eguneroko bizitzan garrantzitsua izan arren, alor hau ahaztu egiten da soziologia politikoan eta zientzia politikoetan, bereziki Espainian. Dena dela, Esan ohi da udalak, testuinguru soziopolitiko gisa zenbait aukera eta interakziorako ildo egituratzen dituela eta horiek parte hartze politikoaren berri eman dezaketela. Hala, lan honen argumentu nagusia hauxe da, parte hartzea "nor garen" araberako da, baina "non bizi garen" eta "nor garen bizi garen tokian" ezaugarrien arabera ere bai. Lan honek udal ezaugarriek aktibismo politikoan duten eragina aztertzen du, "aktibismo politikoaren ekologia lokala" deritzona, eta esistitzen dela frogatzeaz gain udal ezaugarriaren araberakoa dela ere frogatzen du (neurria edo biztanleek heterogeneitate mota ezberdinak) eta kontuan hartutako aktibismo mota (komunitarioa edo kontenziosoa).