xxe – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 7 Results  2011.da-fest.bg
  Vivre à Pas de la Casa ...  
Si vous faites attention au nom Pas de la Casa, l'origine du nom est très curieuse, car elle a été créée au début du XXe siècle alors qu'il n'y avait qu'une cabane de berger, connue sous le nom de Pas del Bac ou Bac de la Casa.
If you pay attention to the name Pas de la Casa, the origin of the name is very curious, since it was created at the beginning of the twentieth century when there was only a shepherd's hut, known as Pas del Bac or Bac de la Casa. Over the years, this name would eventually lead to Pas de la Casa, as we know it today.
Si ens fixem en el nom Pas de la Casa, el seu origen topònim és d'allò més curiós, ja que va sorgir a principis del segle XX quan en aquest lloc de pas només existia una cabana de pastors, coneguda com el Pas del Bac o Bac de la Casa. Amb el pas dels anys, aquest nom acabaria derivant a Pas de la Casa tal com el coneixem avui dia.
  Acheter maisons et appa...  
L'église de Santa Eulalia d’Encamp, d'origine romane et avec des modifications apportées aux XVIIe et XXe siècles, est située dans la partie inférieure d'Encamp. D'une hauteur de 23 mètres, elle possède la plus haute tour romane lombard du pays.
The Church of Santa Eulalia d’Encamp, of Romanesque origin and with modifications made during the seventeenth and twentieth centuries, is located in the lower part of Encamp. With a height of 23 meters, it has the tallest lombard Romanesque tower in the country.
L'Església de Santa Eulalia d’Encamp, d'origen romànic i amb modificacions realitzades durant els s. XVII i XX, està situada a la part baixa d'Encamp. Amb una alçada de 23 metres posseeix el campanar torre d'estil romànic llombard més alt del país.
  Acheter maisons et appa...  
Casa Cristo Musée ethnographique. Rien ne reflète mieux les coutumes et le mode de vie des Andorrans à la fin du XIXe siècle et au début du XXe siècle que cette maison-musée-village d'une humble famille de journaliers du passé.
Casa Cristo Ethnographic Museum. There is nothing that better reflects the home customs and way of life of the Andorrans during the late nineteenth and early twentieth centuries than this village house-museum of a humble family of day laborers from the past. A unique experience that undoubtedly has a very close relationship with today's habits and customs.
Casa Cristo Museu Etnogràfic. No hi ha res que reflecteixi millor els costums casolans i la manera de viure dels andorrans durant finals del segle XIX i començaments del XX que aquesta casa-museu de poble d'una humil família de jornalers del passat. Una experiència única que sens dubte té una relació molt estreta amb els hàbits i costums d'avui en dia.
  Vivre à les Bons Andorr...  
Le musée ethnographique de Casa Cristo est sans doute l'un des meilleurs exemples conservés en Andorre pour découvrir les coutumes et le mode de vie du peuple andorran, en particulier d'une famille modeste de journaliers de la fin du XIXe siècle au début du XXe siècle.
The ethnographic museum of Casa Cristo is undoubtedly one of the best examples that are preserved in Andorra to discover the customs and way of life of the Andorran people, specifically from a humble family of day laborers, from the late nineteenth to early twentieth century.
El museu etnogràfic de Casa Cristo és, sense cap mena de dubte, un dels millors exemples que es conserven a Andorra per descobrir els costums casolans i la forma de vida del poble andorrà, concretament d'una família humil de jornalers, des de finals del segle XIX fins a començaments del segle XX.
  Vivre à El Serrat Andorre  
Le Musée du Tabac est situé dans l'ancienne usine de tabac Reig à Sant Julià de Lòria, un bâtiment emblématique du XXe siècle que les visiteurs peuvent visiter tout en découvrant les différents procédés du traitement du tabac.
The production and commercialization of tobacco in Andorra has had a fundamental weight in the economic activity of the country for years. For this reason, a museum dedicated to the tobacco could not be missing. The Tobacco Museum is located in the former Reig tobacco factory in Sant Julià de Lòria, an emblematic building from the 20th century that visitors can visit while discovering the different processes of the tobacco treatment. In addition, the building has other rooms where temporary exhibitions of different themes and great cultural interest are held, such as the past exhibitions of: Henri Cartier-Bresson, Salvador Dalí, Francesc Galobardes, Robert Doisneau, Sorolla, Calder, Picasso, Dominguín...
La producció i comercialització de tabac a Andorra ha tingut durant anys un pes fonamental en l'activitat econòmica del país. És per aquesta raó que no podia faltar un museu dedicat al tabac. El Museu del tabac està ubicat a l'antiga fàbrica de tabacs Reig de Sant Julià de Lòria, un emblemàtic edifici del s.XX que el visitant podrà recórrer mentre descobreix els diferents processos de tractament del tabac. A més, l'edifici disposa d'altres sales on es realitzen exposicions temporals de diferents temàtiques i gran interès cultural, com les darreres exposicions de: Henri Cartier-Bresson, Salvador Dalí, Francesc Galobardes, Robert Doisneau, Sorolla, Calder, Picasso, Dominguín...
  Vivre à Ansalonga, mais...  
Il est spéculé que cela pourrait être un menhir préhistorique chrétien. Une autre possibilité est que c'était de l'époque médiévale ou une croix de chemin, une borne qui était autrefois placée à l'entrée des villes et des villages du Moyen-Âge au XXe siècle.
The monolith of Sant Cristòfol is a reproduction made by Antoni Naudí of the original work and of uncertain origin that disappeared from Ansalonga in the late 50's during the extension of the road. It is speculated that it could be a Christian prehistoric menhir. Another possibility is that it was from medieval times or a wayside cross, a milestone that was formerly placed at the entrance of the cities and villages from the Middle Ages to the twentieth century. In any case, the new Monolith of Sant Cristòfol, of 1.4 m. of amplitude and about 70 cm. in width, has been installed in a meadow near the Ansalonga district, entering La Cortinada, where you can see the chiselled stone of the Andorran sculptor who, on the other hand, also has other works in the parish as the tribute to the iron men, some unique houses of the old town of Ordino and restoration works such as the one on the facade of the Casa Museu d'Areny - Plandolit.
El monòlit de Sant Cristòfol és una reproducció realitzada per Antoni Naudí de l'obra original i d'origen incert que va desaparèixer d'Ansalonga a finals dels anys 50 amb l'ampliació de la carretera. S'especula que podria tractar-se d'un menhir prehistòric cristianitzat. Una altra possibilitat és que fos d'època medieval o una creu de terme, fita que es col·locava antigament a l'entrada de ciutats i viles des de l'Edat Mitjana fins el segle XX. En qualsevol cas, el nou Monòlit de Sant Ctristòfol, d'1,4 m. d'amplitud i uns 70 cm. d'amplada, ha quedat instal·lat a un prat proper al terme d'Ansalonga, entrant a La Cortinada, on es pot contemplar el cisellat sobre pedra de l'escultor andorrà que, d'altra banda, compta també amb altres obres a la parròquia com l'homenatge als homes de ferro, algunes cases singulars del nucli antic d'Ordino i treballs de restauració com el realitzat sobre la façana de la Casa Museu d'Areny – Plandolit.
  Vivre à Fontaneda, Ando...  
Situé au pied de l’autoroute CS-600, le sanctuaire de Canòlich date du début du XXe siècle, bien qu’il existe des références indiquant que Canòlich existait déjà à l’époque médiévale, en particulier en 1 176.
Canòlich Sanctuary: despite not being in the same village, we have already commented that Fontaneda has traditionally been considered the link between the parish of Sant Julià de Lòria and the Canòlich Sanctuary. Located just at the foot of the CS-600 road, the Canòlich Sanctuary dates from the beginning of the twentieth century, although there are references that indicate that Canòlich already existed in medieval times, specifically in the year 1,176. This hypothesis is reinforced by reading the Manual Digest de les Valls Neutres d'Andorra (1.745), since in this document, by the illustrious Antoni Fiter i Rossell, the “Our Lady of Canòlich” is quoted as one of the three main sanctuaries of the valleys of Andorra, together with the Meritxell (Canillo) and the San Antoni de la Grella (La Massana) ones.
Santuari de Canòlich: tot i no trobar-se al mateix poble, ja hem comentat que Fontaneda tradicionalment s'ha considerat l'enllaç entre la parròquia de Sant Julià de Lòria i el Santuari de Canòlich. Situat just als peus de la carretera CS-600, el Santuari de Canòlich data de principis del segle XX, encara que existeixen referències que indiquen que Canòlich ja existia en època medieval, concretament l'any 1.176. Aquesta hipòtesi es veu reforçada si es llegeix el Manual Digest de les Valls Neutres d'Andorra (1.745), ja que en aquest document, obra de l'il·lustre Antoni Fiter i Rossell, ja s'esmenta “Na. Sra. de Canòlich” com un dels tres principals santuaris de les valls d'Andorra, juntament amb el de Meritxell (Canillo) i el de Sant Antoni de la Grella (La Massana).