xxe – Übersetzung – Keybot-Wörterbuch

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Français English Spacer Help
Ausgangssprachen Zielsprachen
Keybot 104 Ergebnisse  www.artnouveau.eu
  Route européenne de l´A...  
Greiz fait partie de l'état allemand de Thuringe, une région allemande historique qui fut transformée en état après l'unification de 1994. Au début du XXe siècle, Greiz était la capitale de Reuss, une ancienne principauté qui avait été gouvernée par la même dynastie, de 1306 à 1918.
Greiz forma parte del estado alemán de Turingia, una región histórica alemana que se convirtió en estado tras la unificación, en 1994. A principios del siglo XX, sin embargo, era la capital de Reuss, un antiguo principado que desde 1306 hasta 1918 había estado en manos de la misma dinastía.
  Route européenne de l´A...  
Le Sint-Lukasarchief de Bruxelles est un centre de recherche fondé en 1968 dans le but de promouvoir les études sur l'architecture et l'urbanisme des XIXe et XXe siècles en Belgique. L'étude de l'Art nouveau a constitué l'un des thèmes prioritaires du centre en matière de recherche.
El Sint-Lukasarchief, amb seu a Brussel·les, és un centre de recerca que va ser fundat l'any 1968 per promoure els estudis de l'arquitectura i de l'urbanisme dels segles XIX i XX a Bèlgica. L'estudi del Modernisme ha estat un dels temes prioritaris d'investigació del centre. Té una complerta biblioteca especialitzada amb un arxiu de CD ROM, una fototeca i una cartoteca.
  Route européenne de l´A...  
La ville de Salsomaggiore Terme est caractérisée par un site Liberty incomparable, symbole, au début du XXe siècle, de l'ascension sociale et culturelle de la bourgeoisie.
Salsomaggiore Terme se caracteriza por un inconfundible estilo Liberty, símbolo a principios del siglo XX de la ascensión social y cultural de la burguesía.
Salsomaggiore Terme es caracteritza per un inconfusible estil Liberty, símbol a començaments del segle XX de l'ascensió social i cultural de la burgesia.
  Route européenne de l´A...  
Commerce maritime, tourisme et Art Nouveau : Alacant au début du XXe siècle
Maritime Trade, Tourism and Art Nouveau: Alicante in the Early Twentieth Century
Comercio marítimo, turismo y Art Nouveau: Alicante a principios del siglo XX
  Route européenne de l´A...  
La villa fut construite au début du XXe siècle comme résidence de l'ingénieur Davide Bernasconi, propriétaire de la florissante entreprise de soie du même nom. On lui trouva un emplacement à la limite de la zone industrielle, dans un espace isolé à l'intérieur d'un jardin énorme, dont la taille diminua avec le temps et les nombreux changements de propriétaire.
La vil·la fou construïda a l'inici del segle XX com a residència de l'enginyer Davide Bernasconi, propietari de l'esponerós negoci homònim de la seda. Es va ubicar al límit de la zona industrial, en un espai aïllat dins d'un enorme jardí, que es va anar reduint amb el temps i amb els nombrosos canvis de propietari.
  Route européenne de l´A...  
Dès l'inauguration de "l'Espai Modernisme" en 2000, au premier étage du Centre, avec l'exposition Les fàbriques i els somnis (Usines et rêves), la recherche en matière de textile catalan au tournant du XXe siècle est devenue l'une des priorités du CDMT.
Desde que en el año 2000 se inauguró en la primera planta del centro L'Espai Modernisme con la exposición "Les fàbriques i els somnis" ("Las fábricas y los sueños"), la investigación del textil catalán del paso del siglo XIX al XX ha sido una de las prioridades del CDMT. A esta muestra la siguieron otras, todas ellas acompañadas del correspondiente catálogo de piezas y con artículos de autores especializados.
  Route européenne de l´A...  
Cet artisan, propriétaire d'un atelier à Barcelone, se forge une belle réputation à la fin du XIXe siècle et au début du XXe. Il fait partie de l'équipe chargée d'exécuter les éléments en fer forgé du Palau Gu?
Este forjador con taller propio en Barcelona, que adquirió mucha fama a finales del siglo XIX y principios del XX, formó parte del equipo encargado del trabajo de hierro forjado del Palau Gu?ell (1885-1889; Nou de la Rambla, 3-5), del arquitecto A. Gaudí. Asimismo, participó en otras edificaciones, como la Casa Calvet (1898; Casp, 48) o en el enrejado con dos batientes de la Casa Vicens (1883-1888; Carolines, 18-24, actualmente en el fondo MNAC), también de A. Gaudí.
  Route européenne de l´A...  
Citons le majestueux Hôtel Metropol, conçu par un autre architecte remarquable, William Walcott, baptisé la Tour de Babel du XXe siècle par ses contemporains. Outre la valeur linéaire des éléments en fer, se déploient le vaste plafond en majolique de La Princesse des Songes de Mikhail Vrubel et A. Golovin et la frise sculptée de Nikolai Andreev, dédiée aux saisons.
De otro arquitecto destacado, William Walcott, encontramos el grandioso Hotel Metropol (1898-1903), bautizado por sus contemporáneos con el nombre de la torre de Babel del siglo XX, en el cual, aparte del valor lineal de los elementos de hierro, se despliegan el extenso panel de mayólica de La Princesa de los Sueños de Mikhail Vrubel y A. Golovin y el friso escultórico de Nikolai Andreev dedicado a las estaciones.
D'un altre arquitecte destacat, William Walcott, trobem el grandiós Hotel Metropol (1898-1903), batejat pels contemporanis amb el nom de la Torre de Babel del segle XX, en el qual, a banda del valor lineal dels elements de ferro, es despleguen l'extens plafó de majòlica de La Princesa dels Somnis de Mikhail Vrubel i A. Golovin i el fris escultòric de Nikolai Andreev dedicat a les estacions.
  Route européenne de l´A...  
Avec son spectaculaire escalier en marbre, ses vitraux, moulures et peintures, ainsi que d´importants éléments architecturaux, la maison témoigne du style de vie de la bourgeoisie catalane au tournant du XXe siècle.
La Casa Garriga i Nogués es un edificio modernista diseñado por el arquitecto Enric Sagnier entre 1902 y 1904. Con una espectacular escalera de mármol, vitrales, molduras y pinturas e importantes elementos arquitectónicos, la casa testimonia la forma de vida de la burguesía catalana a finales del siglo XIX y principios del XX. El edificio fue restaurado y rehabilitado en 2007 por el arquitecto Jordi Garcés, que lo transformó en una moderna sala de exposiciones con 2.700 m2.
La Casa Garriga i Nogués és un edifici modernista dissenyat per l´arquitecte Enric Sagnier entre 1902 i 1904. Amb una espectacular escala de marbre, vitralls, motllures i pintures i importants elements arquitectònics, la casa testimonia la manera de viure de la burgesia catalana a les acaballes del segle XIX i principi del XX. L´edifici va ser restaurat i rehabilitat l´any 2007 per l'arquitecte Jordi Garcés, que el convertí en una moderna sala d´exposicions de 2.700 m2.
  Route européenne de l´A...  
Les bâtiments qu'il projette durant la première décennie du XXe siècle laissent transparaître une certaine influence d'A. Gaudí et J. Rubió i Bellver, comme par exemple la Casa Josefa Villanueva (1904-1909; València, 312) ou la Casa Marià Pau (1907; Roger de Llúria, 129).
Los edificios de la primera década del siglo XX muestran cierta influencia de A. Gaudí y J. Rubió i Bellver, como la Casa Josefa Villanueva (1904-1909; València, 312) o la Casa Marià Pau (1907; Roger de Llúria, 129). A partir de 1915, abandonó el estilo modernista para proyectar edificios dentro del monumentalismo, como la antigua Compañía Trasmediterránea (1917; Via Laietana, 2; actualmente dependencias del Ministerio de Justicia).
Els edificis de la primera dècada del segle XX mostren certa influència d´A. Gaudí i J. Rubió i Bellver, com la Casa Josefa Villanueva (1904-1909; València, 312) o la Casa Marià Pau (1907; Roger de Llúria, 129). A partir del 1915 abandonà l´estil modernista per projectar edificis dins el monumentalisme, com l´antiga Companyia Trasmediterrània (1917; Via Laietana, 2; actualment dependències del Ministeri de Justícia).
  Route européenne de l´A...  
Capitale du Vallès Oriental, Granollers conservait encore une industrie textile au début du XXe siècle. Mais l'essor de la ville depuis le Moyen-Âge reposait essentiellement sur le commerce grâce au célèbre marché de la ville qui se dressait, le jeudi, sous les arcades de la Porxada - construction civile prestigieuse bâtie entre 1586 et 1587 -, constituant le lieu de rendez-vous de toute la province.
Capital de la comarca del Vallès Oriental, Granollers era una de las localidades que mantenía, a principios del siglo XX, una industria textil. Pero la importancia de Granollers desde la época medieval ha radicado en el comercio que se centra en los célebres mercados de los jueves que tenían lugar alrededor de la Porxada -reconocida construcción civil construida entre 1586 y 1587- y que eran el punto de atracción de toda la comarca. Cafés, fondas, eran los lugares de encuentro de los comerciantes y donde acababan de cerrarse muchos tratos. De aquí la importancia de la Fonda Europa, centro de tertulias y también de reuniones políticas, y donde tuvo despacho abierto el arquitecto M. J. Raspall. La expansión comercial de la ciudad también se vio favorecida por las buenas vías de comunicación, con el nuevo trazado de la carretera de Barcelona a Vic y la llegada del ferrocarril en 1854.
  Route européenne de l´A...  
À Rijeka, les nouvelles formes sécessionnistes sont d'abord apparues au début du XXe siècle comme décorations sur les façades des immeubles résidentiels des investisseurs privés. Elles furent empruntées au riche inventaire sécessionniste de motifs ready-made appliqués aux solutions historiques traditionnelles.
En Rijeka, las nuevas formas secessionistas aparecieron a principios del siglo XX, inicialmente como ornamentos en las fachadas de los edificios residenciales de inversores privados. Se tomaban del rico inventario secessionista de modelos prefabricados y se aplicaban a soluciones tradicionales e historicistas. La decoración típica de las casas era rica y variada: rejas de hierro forjado, ebanistería, baldosas cerámicas... El primer edificio Secession de la ciudad es Villa Corossacz de Emilio Ambrosini, que data de 1902.
A Rijeka, les noves formes secessionistes van aparèixer a les primeries del segle XX, inicialment com a ornaments a les façanes dels edificis residencials d'inversors privats. Es prenien del ric inventari secessionista de models prefabricats i s'aplicaven a solucions tradicionals i historicistes. La decoració típica de les cases era rica i variada: reixes de ferro forjat, ebenisteria, rajoles ceràmiques... El primer edifici Secession de la ciutat és la Vil·la Corossacz d'Emilio Ambrosini, que data de 1902.
  Route européenne de l´A...  
Le nouvel atelier devient un lieu de rencontre pour les intellectuels et les artistes de l'époque et, si la ligne directrice ne change pas, la production augmentera et les formes s'adapteront à l'esthétique modernista. Au début du XXe siècle, il cherche un nouveau directeur artistique et embauche un hollandais, Albert Simonis, qui donnera un nouveau souffle à l'atelier, y renforçant le Modernisme floral.
Hijo del mueblista Josep Ribas Fort, que había fundado una empresa junto con J. Pons (Ebanistería Pons i Ribas), sucedió a su padre en 1897 y trasladó tanto el taller como la tienda. El nuevo taller se convirtió en un espacio de reunión de intelectuales y artistas de la época y, pese a seguir la misma línea del anterior, aumentó la producción y adaptó las formas a la estética modernista. A principios del siglo XX tuvieron que buscar un nuevo director artístico y contrataron a un holandés, Albert Simonis, quien imprimió un nuevo carácter al taller dando mayor protagonismo al Modernismo floral.
Fill del moblista Josep Ribas Fort, que havia fundat una empresa amb J. Pons (Ebenisteria Pons i Ribas), succeí al seu pare el 1897 i canvià el taller i la botiga de localització. El nou taller, doncs, esdevingué un espai de reunió d'intel·lectuals i artistes de l'època i, tot i que seguia en la mateixa línia de l'anterior, va augmentar la producció i va adaptar les formes a l'estètica modernista. A principis del segle XX havien de cercar un nou director artístic i van contractar un holandès, Albert Simonis, el qual donà un nou caràcter al taller fent-hi més present el Modernisme floral.
  Route européenne de l´A...  
Sa production est concentrée dans les premières décennies du XXe siècle, avec des oeuvres telles que la Casa Baumann (1913; Avinguda de Jacquard, 1; également connue comme la Casa Josep Maria Coll i Bacardí); le Parc de Desinfecció (1920; Calderón de la Barca, 4), avec des applications de mosaïque et de formes arrondies, et le Groupe Scolaire Torrella, aujourd'hui disparu (1916; Rambla d'Egara; démoli en 1968), ces deux derniers édifice étant d'usage public et de grande valeur.
Junto con L. Muncunill es uno de los arquitectos más representativos del Modernismo en Terrassa, aunque dentro de una vertiente más cercana al arte vienés. Su producción se concentra en las primeras décadas del siglo XX, con obras en Terrassa como la Casa Baumann (1913; avenida de Jacquard, 1, también conocida como Casa Josep Maria Coll i Bacardí); el Parque de Desinfección (1920; Calderón de la Barca, 4), con aplicaciones de mosaico y de formas redondeadas, y el desaparecido Grupo Escolar Torrella (1916; Rambla d'Egara; derribado en 1968), estos dos últimos edificios de uso público y de un gran valor. Ya con un estilo más novecentista realizó la fábrica y almacén Marcet i Poal (1914; Rasa, 224-26 - Pantà, 10).
Junt amb L. Muncunill és un dels arquitectes més representatius del Modernisme a Terrassa, tot i que dins un vessant més proper a l´art vienès. La seva producció es concentra a les primeres dècades del segle XX, amb obres a Terrassa com la Casa Baumann (1913; avinguda de Jacquard, 1, també coneguda com Casa Josep Maria Coll i Bacardí); el Parc de Desinfecció (1920; Calderón de la Barca, 4), amb aplicacions de mosaic i de formes arrodonides, i el desaparegut Grup Escolar Torrella (1916; Rambla d´Egara; enderrocat el 1968), aquests dos últims edificis d´ús públic i d´un gran valor. Ja d´un estil més noucentista és la fàbrica i magatzem Marcet i Poal (1914; Rasa, 224-26 - Pantà, 10).
  Route européenne de l´A...  
En dépit des démolitions systématiques dues aussi bien à la dévalorisation subie par le style moderniste jusqu'à la seconde moitié du XXe siècle, qu'à la brusque spéculation immobilière, Barcelone est devenue une référence en matière de promotion du Modernisme.
Barcelona, a pesar de las demoliciones sistemáticas, consecuencia tanto del descrédito que tuvo el Modernisme hasta bien entrada la segunda mitad del siglo XX, como de la brutal expansión inmobiliaria que la ciudad ha sufrido, se ha convertido en punto de referencia en el desarrollo de este estilo.
Barcelona, malgrat les demolicions sistemàtiques, conseqüència tant del descrèdit que va tenir el Modernisme fins ben entrada la segona meitat del segle XX, com de la brutal especulació immobiliària que ha patit la ciutat, s'ha convertit en punt de referència en el desenvolupament d'aquest estil.
  Route européenne de l´A...  
Au début du XXe siècle, des immeubles furent ajoutés dans le centre de la ville, des interventions radicales furent exécutées dans la vieille ville, de nouveaux quartiers résidentiels émergèrent tandis que la zone industrielle de Školji?
La configuración específica del terreno, la ubicación del puerto, la vía ferroviaria y los edificios industriales a lo largo de la vía, el río Rječina y el litoral, determinaron el sentido de la expansión espacial de la ciudad y las tipologías constructivas. A principios del siglo XX, se realizaron interpolaciones en el centro de la ciudad, se desarrollaron intervenciones radicales en la ciudad vieja, surgieron nuevos barrios residenciales, a la vez que la zona industrial de Školji? se extendía hacia el exterior. En Sušak tomó forma la estructura de una "ciudad jardín" con la construcción de villas, de casas residenciales independientes y la proliferación de edificios públicos rodeados de zonas verdes en los barrios del Bulevard y de Pe?ine.
La configuració específica del terreny, la ubicació del port, la via ferroviària i els edificis industrials al llarg de la via, el riu Rječina i el litoral, van determinar el sentit de l'expansió espacial de la ciutat i el tipus de construcció. A principis del segle XX, es van fer interpolacions al centre de la ciutat, es van desenvolupar intervencions radicals a la ciutat vella, van sorgir nous barris residencials, mentre que la zona industrial de Školji? s'estenia cap enfora. A Sušak va prendre forma l'estructura d'una "ciutat jardí" amb la construcció de vil·les, de cases residencials independents i la proliferació d'edificis públics envoltats de zones verdes en els barris del Bulevard i de Pe?ine.
  Route européenne de l´A...  
Salsomaggiore est l'ancien nom de la ville qui lui vient de la présence particulière d'une eau minérale des plus salées, une eau déjà appréciée et utilisée à l'époque préromaine. La structure urbaine et architecturale de la petite ville fut définie dans la première décennie du XXe siècle, suivant un schéma typique des villes d'eau de l'époque.
Antiguamente, la ciudad se denominaba Salsomaiore, debido a la particular presencia de un agua termal que se cuenta entre las más saladas, un agua que ya se utilizaba en la época prerromana. La estructura urbanística y arquitectónica de la villa se definió en el primer decenio de 1900 según un esquema típico de los "municipios de agua" de la época.
Antigament, la ciutat rebia el nom de Salsomaiore, a causa de la particular presència d'una aigua termal que es compta entre les més salades, una aigua que ja s'utilitzava en l'època preromana. L'estructura urbanística i arquitectònica de la vila es va definir en el primer decenni de 1900 segons un esquema típic dels "municipis d'aigua" de l'època.
  Route européenne de l´A...  
Au début du XXe siècle, Palma de Majorque, qui est déjà une ville moderne, a démoli ses murailles pour se doter d'un projet général de développement conçu par l'ingénieur des Ponts et Chaussées, Bernat Calvet i Girona ; ce projet fut accepté en 1901.
A principios del siglo XX, Palma de Mallorca es ya una ciudad moderna que ha derruido las murallas y cuenta con un proyecto general de ensanche del ingeniero de caminos Bernat Calvet i Girona aprobado en 1901. Estaban ya en activo en la ciudad un grupo de jóvenes arquitectos que produjeron obras dentro del gusto modernista que, dependiendo del tipo de encargo, alternaban con otros estilos históricos y que conocemos bien gracias a los estudios del doctor Miquel Seguí. Los nombres de Gaspar Moner, Francesc Roca Simó, Guillem Reynés i Font son los más significativos, y dejaron en el centro de la ciudad obras muy notables, como la Casa Casasayas de Roca, con atrevidas formas en la fachada. A estos habría que añadir además el platero Lluís Forteza-Rey que proyectó también originales modelos de fachadas.
  Route européenne de l´A...  
C’est pourquoi on a recréé un appartement d’époque, en le reconstruisant intégralement avec les éléments originaux qui le configuraient et qui montre quelle était la vie d’une famille bourgeoise barcelonaise du premier tiers du XXe siècle.
Oberta al públic com a Centre Cultural fa més de vint anys, actualment és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera. A la planta principal, on hi havia la residència dels senyors Milà, hi ha avui un espai de 1.300 m2 que acull exposicions temporals. L’espai permet observar els sostres de guix i les columnes de pedra esculpides amb motius ornamentals i inscripcions. La visita a l’edifici inclou un recorregut pels patis, el terrat, les golfes i un habitatge. L'Espai Gaudí, ubicat a les golfes, permet veure l’estructura d’arcs catenaris i alhora allotja l’única exposició interpretativa sobre Gaudí i la seva obra. A la quarta planta de l’edifici s’hi ha instal•lat el Pis de la Pedrera, que té com a objectiu mostrar l’edifici de la Pedrera en una doble vessant: la seva arquitectura i la seva habitabilitat. Per això s’hi ha recreat un pis d’època, reconstruint-lo íntegrament amb els elements originals que el configuraven, per mostrar com era la vida d’una família burgesa barcelonina del primer terç del segle XX.
  Route européenne de l´A...  
Les nouveaux quartiers ou repartos de El Vedado et El Carmelo dès 1859, puis au début du XXe siècle, Miramar, Country Club Park, La Playa et La Vívora ébauchaient une ville nouvelle aux larges avenues arborées et parcs publics, qui rafraîchissaient son image tout en favorisant l'industrie de la construction.
Los nuevos ensanches o repartos de El Vedado y El Carmelo desde 1859 y, ya iniciado el siglo XX, Miramar, Country Club Park, La Playa y La Vívora, proyectaban una nueva ciudad de amplias avenidas con árboles y parques públicos que renovaron su imagen a la vez que favorecían la industria de la construcción. El nuevo estilo se adaptó con sabiduría a las tipologías de vivienda de la ciudad caribeña caracterizada por los bellos pórticos que Alejo Carpentier popularizó con el nombre de la ciudad de las columnas, pero también surgieron grandes casas unifamiliares y algunos bajos comerciales, la mayoría lamentablemente desaparecidos o en muy mal estado.
Els nous eixamples o repartos d'El Vedado i El Carmelo des de 1859 i, ja a inicis del segle XX, Miramar, Country Club Park, La Playa i La Vívora, projectaven una nova ciutat d'amples avingudes amb arbres i parcs públics que van renovar-ne la imatge al mateix temps que afavorien la indústria de la construcció. El nou estil es va adaptar amb saviesa a les tipologies de l'habitatge de la ciutat caribenya caracteritzada pels bells pòrtics que va popularitzar Alejo Carpentier amb el nom de la ciudad de las columnas, però també van sorgir grans cases unifamiliars i alguns baixos comercials, la majoria lamentablement desapareguts o conservats en molt mal estat.
  Route européenne de l´A...  
La bourgeoisie, qui s'était enrichie entre la fin du XIXe siècle et le début du XXe siècle, recherchait une expression culturelle propre, différente de la tradition basée sur l'historicisme éclectique.
Style Moderne es el nombre que recibe la manifestación del Modernismo en el Moscú prerrevolucionario, cuando la capital del impero de los zares se había trasladado a San Petersburgo. La burguesía enriquecida de finales del siglo XIX y principios del XX buscaba una expresión cultural propia, distinta de la tradición basada en el historicismo ecléctico, y la encontró en las nuevas formas de la arquitectura. Pero la vida de este nuevo lenguaje fue breve ya que a partir de 1917 se despreció porque se  consideraba una muestra de la cultura burguesa.
Style Moderne és el nom que rep la manifestació del Modernisme al Moscou prerevolucionari, quan la capital de l'imperi dels tsars havia estat traslladada a Sant Petersburg. La burgesia enriquida de finals de segle XIX i inicis de segle XX cercava una expressió cultural pròpia, diferent de la tradició basada en l'historicisme eclèctic, i la trobà en les noves formes de l'arquitectura. Però aquest nou llenguatge tingué una vida breu ja que a partir de la revolució de 1917 fou menyspreat perquè es  considerava una mostra de la cultura burgesa.
  Route européenne de l´A...  
Bien que formé à Budapest, c'était un grand admirateur de l'architecture autrichienne, en particulier de celle de Vienne. En 1903, il fut nommé architecte en chef de la ville, ce qui fit de lui un des architectes locaux les plus actifs et prolifiques de la première moitié du XXe siècle.
Pero fue László Székely, arquitecto de Timisoara, quien marcó la ciudad con su propio estilo Art Nouveau. Aunque se había formado en Budapest, era un gran admirador de la arquitectura austríaca, especialmente la de Viena. En el año 1903 fue nombrado arquitecto jefe de la ciudad, lo que lo convirtió en uno de los arquitectos locales más activos y prolíficos de la primera mitad del siglo XX. Su estilo, que se fue perfilando con los años en Timisoara y alrededores, combina con armonía los aspectos funcionales y los elementos decorativos.
Tanmateix, va ser László Székely, arquitecte de Timisoara, qui va marcar la ciutat amb el seu estil Art Nouveau propi. Tot i que s'havia format a Budapest, era un gran admirador de l'arquitectura austríaca, especialment la de Viena. L'any 1903 va ser designat arquitecte en cap de la ciutat, fet que el va convertir en un dels arquitectes locals més actius i prolífics de la primera meitat del segle XX. El seu estil, que es va anar perfilant al llarg dels anys a Timisoara i als seus voltants, combina amb harmonia els aspectes funcionals i els elements decoratius.
  Route européenne de l´A...  
Un grande équipe pluridisciplinaire formée par des architectes, paysagistes, planificateurs urbains, historiens de l'art, ethnologues, géographes, économistes et autres experts travaille essentiellement à la recherche théorique en matière de planification spatiale et régionale ainsi qu'à la planification et la conception urbaine durables mais le travail de ce groupe porte aussi sur l'étude de la conservation et de la promotion de l'héritage culturel et du renouveau urbain. Ces dernières années, l'héritage culturel des XIXe et XXe siècles fait l'objet d'une étude approfondie et notamment, le patrimoine Art nouveau.
Un numeroso equipo interdisciplinario formado por arquitectos, arquitectos del paisaje, planificadores urbanos, historiadores del arte, etnólogos, geógrafos, economistas y otros expertos se dedican principalmente a la investigación teórica sobre planificación espacial y regional y a la planificación y el diseño urbanos sostenibles, pero participan también en estudios sobre la preservación y la promoción del patrimonio cultural y la renovación urbana. En los últimos años se han centrado sobre todo en la investigación del patrimonio cultural de los siglos XIX y XX, con especial atención al patrimonio modernista. Desde 1999 el Instituto forma parte del Réseau Art Nouveau Network, en el año 2006 organizaron la exposición internacional "Art Nouveau in Progress" y la conferencia internacional "National Identity and International Trends in Art Nouveau" ("Identidad nacional y tendencias internacionales en el Modernismo").
  Route européenne de l´A...  
Au début du XXe siècle, la ville de Terrassa était pionnière dans le domaine de l'industrie textile lainière et elle commercialisait sa production vers le reste du pays et vers les provinces d'outremer.
La historia del Modernisme en Terrassa está relacionada con la evolución de su industria. A principios del siglo XX, la ciudad de Terrassa era una de las pioneras en la industria lanera y exportaba a todo el Estado y a las provincias de ultramar. La ciudad había cambiado desde la llegada del ferrocarril, en 1856, que había potenciado de manera definitiva el comercio y la industria. En el año 1875 el Ayuntamiento había encargado un nuevo plan urbanístico al maestro de obras Miquel Curet y, al año siguiente, se decidió derruir el recinto fortificado que todavía seguía en pie. Al mismo tiempo, la construcción en 1896 de un puente al este, sobre el torrente de Vallparadís, y el inicio de todo el proceso que terminó con el cubrimiento de la riera del Palau, en el oeste, permitieron que la ciudad superara sus barreras naturales. Una serie de nuevas tipologías arquitectónicas transformaron radicalmente la imagen de la ciudad. Se sustituyeron las antiguas viviendas rurales por casas entre medianeras; a las afueras del núcleo urbano se construyeron nuevas fábricas y suntuosos almacenes comerciales cubrían el camino entre el centro y la estación del ferrocarril.
La història del Modernisme a Terrassa està relacionada amb l'evolució de la seva indústria. A inicis del segle XX, la ciutat de Terrassa era una de les capdavanteres en la indústria llanera i exportava a tot l'Estat i a les províncies d'ultramar. La ciutat havia canviat des de l'arribada del ferrocarril, l'any 1856, que havia potenciat de manera definitiva el comerç i la indústria. L'any 1875 l'Ajuntament havia encarregat un nou pla urbanístic al mestre d'obres Miquel Curet i, l'any següent, s'acordava enderrocar el recinte fortificat que encara quedava en peu. Al mateix temps, la construcció el 1896 d'un pont a l'est, sobre el torrent de Vallparadís, i l'inici de tot el procés que va acabar amb el cobriment de la riera del Palau, a l'oest, van permetre que la ciutat superés les seves barreres naturals. Tot un seguit de noves tipologies arquitectòniques van canviar radicalment la imatge de la ciutat. Es van substituir els antics habitatges rurals per cases entre mitgeres; als afores del nucli urbà es van construir les noves fàbriques i sumptuosos magatzems comercials cobrien el camí entre el centre i l'estació del ferrocarril.
  Route européenne de l´A...  
Timişoara, comme d'autres centres de la monarchie austro-hongroise, oscille pendant la première partie du XXe siècle, entre l'imitation d'un modèle dans ce cas celui de Vienne, la métropole qui par son développement urbain et architectural éblouissait les différentes régions- et la fierté locale stimulée par un développement économique et social favorable, par un essor culturel et par la confiance dans le progrès.
Timisoara, igual que otros centros de la Monarquía austrohúngara, oscila durante la primera parte del siglo XX entre la imitación de un modelo -en este caso el del Viena, la metrópolis que por su desarrollo urbanístico y arquitectónico deslumbraba a las diferentes regiones- y el orgullo local -estimulado por un desarrollo económico y social favorable, por un auge cultural y por la confianza en el progreso. Esta combinación de tendencias dio como resultado la creación de una ciudad moderna, siguiendo los principios de desarrollo urbano más avanzados y de una adopción de la estilística “periférica” que reproducía directamente el ejemplo del modelo de la capital, adaptado y amplificado según las propias tradiciones culturales.
Timisoara, com altres centres de la Monarquia austrohongaresa, oscil·la durant la primera part del segle XX entre la imitació d'un model en aquest cas el de Viena, la metròpolis que pel seu desenvolupament urbanístic i arquitectònic havia d'enlluernar les diferents regions- i l'orgull local -estimulat per un desenvolupament econòmic i social propici, per un apogeu cultural i per la confiança en el progrés. Aquesta combinació de tendències va tenir com a resultat la creació de la ciutat moderna, seguint els principis de desenvolupament urbà més avançats i d'una estètica "perifèrica" que reproduïa directament l'exemple del model de la capital, reprès i amplificat d'acord amb les pròpies tradicions culturals.
  Route européenne de l´A...  
Mais on n’a pas encore mené à bien une évaluation exhaustive de la portée réelle de l’explosion créative de l’Art nouveau de la fin du XIXe siècle et du début du XXe, et périodiquement de nouvelles découvertes sont rendues publiques.
The growing popularity of Art Nouveau in the last decades has made it possible for both specialists and, to a certain extent, the general public, to discover previously little-known Art Nouveau heritage in cities and regions across Europe and the world. But the true extent of the Art Nouveau creative explosion of the late nineteenth and early twentieth centuries still has to be fully assessed, and new discoveries are seeing the light periodically.
La creciente popularidad del Art Nouveau en las últimas décadas ha permitido que tanto los expertos como, en cierta medida, el público en general, hayan descubierto patrimonio Art Nouveau anteriormente poco conocido en ciudades y regiones de Europa y del mundo. Pero aún no se ha realizado una evaluación exhaustiva del alcance real de la explosión creativa del Art Nouveau de final del siglo XIX e inicios del XX, y periódicamente se dan a conocer nuevos descubrimientos.
  Route européenne de l´A...  
En premier lieu, le tracé de l'Eixample ("Extension") projeté par Cerdà en 1859 offrait une surface de construction considérable et au tout début du XXe siècle, le centre commercial y avait déjà été transféré.
Hay una serie de hechos que justifican esta eclosión de la arquitectura en Barcelona. En primer lugar, la ocupación del Ensanche que Cerdà había proyectado en 1859 ofrecía una gran cantidad de superficie edificable y, en los primeros años del siglo XX, el centro comercial ya se había trasladado ahí. El incremento de la construcción hizo crecer la demanda de profesionales competentes y, en 1871, empezaron a impartirse clases en la Escuela de Arquitectura de Barcelona. También se multiplicaron las industrias subsidiarias de la construcción -paramentos cerámicos, cemento artificial, pavimentos, esgrafiados...- así como las dedicadas estrictamente a la ornamentación y a todo lo necesario para el menaje del hogar -mobiliario, sanitarios, cortinajes, alfombras, lámparas... Finalmente, en 1891, un cambio en las ordenanzas municipales hizo posible un nuevo modelo de ciudad que rompía con la regularidad de las fachadas que se había impuesto en el centro histórico. Además de permitir más profundidad y altura en los edificios, se dio licencia para que las fachadas presentaran diseños mucho más complejos que podían, por ejemplo, cubrir los balcones con tribunas, modificar la línea de cornisa y de coronamiento del edificio o levantar cúpulas y rotondas en las esquinas. Estos factores determinan un cambio radical en la concepción de la arquitectura de la vivienda y dan paso a la libertad compositiva del Modernisme.
Una sèrie de fets justifiquen aquesta eclosió de l'arquitectura a Barcelona. En primer lloc, l'ocupació de l'Eixample que havia projectat Ildefons Cerdà l'any 1859 oferia una enorme superfície edificable i, en els primers anys del segle XX, ja s'hi havia traslladat el centre comercial. L'increment de la construcció va fer créixer la demanda de professionals competents i, el 1871, es van començar a impartir classes a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. De la mateixa manera, es van multiplicar les indústries subsidiàries de la construcció -paraments ceràmics, ciment artificial, paviments, esgrafiats...-, així com les dedicades estrictament a l'ornamentació i tot el que era necessari per al parament de la llar -mobiliari, sanitaris, cortinatges, catifes, làmpades... Finalment, el 1891, un canvi a les ordenances municipals feia possible un nou model de ciutat que trencava la regularitat de façanes que s'havia imposat al centre històric. A més de permetre més profunditat i alçada als edificis, es va donar llicència perquè les façanes presentessin dissenys molt més complexos que podien, per exemple, cobrir amb tribunes els balcons, modificar la línia de cornisa i de coronament de l'edifici o aixecar cúpules i rotondes a les cantonades. Aquests factors determinen un canvi radical en la concepció de l'arquitectura dels habitatges i obren pas a la llibertat compositiva del Modernisme.
  Route européenne de l´A...  
L'hôtel Sant Roc de Solsona est situé dans un édifice moderniste emblématique du début du XXe siècle, conçu par les prestigieux architectes Ignasi Oms et Bernadí Martorell, inauguré le 16 août 1929. Conçu suivant les paramètres de l'architecture moderniste sur une commande la famille Guitart, sa construction fut un fait extraordinaire pour la ville de Solsona du début du XXe siècle, une ville rurale de 2.500 habitants.
El hotel Sant Roc de Solsona se encuentra situado en un emblemático edificio modernista de principios del siglo XX, diseñado por los prestigiosos arquitectos Ignasi Oms y Bernadí Martorell, e inaugurado el 16 de agosto de 1929. Construido bajo los parámetros de la arquitectura modernista y de la mano de la familia Guitart, fue un hecho extraordinario para la Solsona de principios del siglo XX, una ciudad rural de 2.500 habitantes. La disposición de la fachada principal, sobre todo en el frontón triangular del coronamiento, recuerda los modelos tradicionales del norte de Europa, concretamente las casas que bordean los canales de Ámsterdam, y la Casa Amatller de Barcelona.
  Route européenne de l´A...  
Cet ébéniste possédait dans les premières années du XXe siècle un atelier très actif où il exécutait principalement des plafonds, des balustrades, des revêtements et des cheminées ouvragées. Ses pièces sont ornées de motifs végétaux caractéristiques de l'Art Nouveau.
Este ebanista tenía un taller con mucha actividad en los primeros años del siglo XX, en el que elaboraba principalmente paneles, arrimaderos, revestimientos y chimeneas esculpidas. Sus piezas estaban ornamentadas con motivos vegetales característicos del Art Nouveau. Una característica de su obra fue el uso de nuevos materiales, como el duroxil o el mármol regenerado.
Aquest ebenista tenia un taller amb molta activitat en els primers anys del segle XX en el qual elaborava principalment plafons, arrimadors, revestiments i xemeneies esculpides. Les seves peces estaven ornamentades amb motius vegetals característics de l´Art Nouveau. Un fet que caracteritzà la seva obra va ser l´ús de nous materials com la duroxila o el marbre regenerat.
  Route européenne de l´A...  
Au cours de l'Exposition Internationale de 1889, Paris avait montré au monde entier sa position avant-gardiste en matière d'innovation technologique et artistique, se situant ainsi en excellente position pour aborder le XXe siècle.
Tras la Exposición Internacional de 1889 París había mostrado al mundo su posición pionera en la innovación tecnológica y artística, y se había situado en una posición de protagonista para iniciar el paso hacia el siglo XX.
Després de l'Exposició Internacional de 1889 París havia mostrat al món la seva situació capdavantera en la innovació tecnològica i artística, i s'havia situat en una posició de protagonista per iniciar el pas cap al segle XX.
1 2 3 4 5 6 Arrow