|
|
In 1995 the group of Electroanalysis was perfectly stablished, with three staff members (M. Esteban, C. Ariño and J.M. Díaz) plus Prof. Casassas, that was still active as Emeritus Professor, and the incorporation for several years of the visiting professors Bozidar and Zorana Grabaric (from Zagreb, Croacia) and Jesús Mendieta (from the University of Alcalá de Henares).
|
|
|
Hacia 1995 el grupo de Electroanálisis estaba perfectamente consolidado, con tres miembros estables (M. Esteban, C. Ariño y J.M. Díaz), el propio Prof. Casassas, que continuaba como Profesor Emérito y la incorporación durante varios años de los profesores visitantes Bozidar y Zorana Grabaric (procedentes de Zagreb, Croacia) y Jesús Mendieta (de la Universidad de Alcalá de Henares). En estos años, la colaboración, por una parte, con el Dr. Romà Tauler, del Grupo de Equilibrios en Solución y Quimiometría y, por otro, con la Dra Adela Rodríguez, del Instituto de Investigación de Geel (Bélgica) hicieron posible un importante cambio de dirección en las líneas de investigación del grupo. Concretamente, se empezaron a aplicar técnicas quimiométricas de análisis multivariante para estudiar los complicados voltamperogramas (con numerosas señales solapadas) que se obtienen en el estudio de la complejación de metales por proteínas con elevados contenidos en grupos tiol. Estas biomoléculas son decisivas en la regulación de metales en los seres vivos. Los primeros compuestos de este tipo que se estudiaron fueron el glutatión (GSH) y las metalotioneínas (MT), esencialmente dentro de la Tesis Doctoral de Sílvia Díaz (2001). Después, el estudio se amplió a las fitoquelatinas (PC, las biomoléculas análogas a las MT de los animales en los organismos vegetales) coincidiendo con la Tesis Doctoral de Boris Cruz (2003). Las últimas Tesis Doctorales del grupo han continuado el estudio de estos sistemas con la incorporación de nuevas técnicas experimentales para complementar la información voltamperométrica y de nuevas metodologías quimiométricas para tratar conjuntos de datos no lineales. Así, la Tesis de Elena Chekmeneva (2010) profundizó sobre todo en el uso de las valoraciones calorimétricas isotérmicas (ITC) y la espectrometría de masas (ESI-MS), y la Tesis de Arístides Alberich (2011) en la aplicación del dicroísmo circular (CD) y en el desarrollo de metodologías para corregir el desplazamiento lateral de las señales voltamperométricas. Por otra parte, las Tesis Doctorales de Rui Gusmão (2012) y Santiago Cavanillas (en fase de realización) se basan en la utilización y optimitzación de estas técnicas y metodologías en el caso de mezclas complejas de iones metálicos y péptidos ricos en grupos tiol.
|
|
|
Cap al 1995 el grup d'Electroanàlisi estava perfectament consolidat, amb tres membres estables (M.Esteban, C. Ariño i J.M. Díaz), el propi Prof. Casassas, que continuava com a Professor Emèrit i la incorporació durant alguns anys dels professors visitants Bozidar i Zorana Grabaric (provinents de Zagreb, Croàcia) i Jesús Mendieta (de la Universitat d'Alcalà d'Henares). En aquest temps, la col·laboració, per una banda, amb el Dr. Romà Tauler, del Grup d'Equilibris en Solució i Quimiometria i, per l'altra, amb la Dra Adela Rodríguez, de l'Institut d'Investigació de Geel (Bèlgica) va fer possible un important canvi de direcció en les línies de recerca del grup. Així, es van començar a aplicar tècniques quimiomètriques d'anàlisi multivariant per tal d'analitzar els complicats voltamperogrames (amb nombrosos senyals solapats) que s'obtenen a l'estudi de la complexació de metalls per proteïnes amb elevat contingut en grups tiol. Aquestes biomolècules tenen un paper clau en la regulació de metalls als éssers vius. Els primers compostos d'aquest tipus que es van estudiar van ser el glutatió (GSH) i les metal·lotioneïnes (MT), essencialment dins de la Tesi Doctoral de Sílvia Díaz (2001). Després, l'estudi es va ampliar a les fitoquelatines (PC, les biomolècules anàlogues de les MT dels animals en els organismes vegetals) tot coincidint amb la Tesi Doctoral de Boris Cruz (2003). Les darreres Tesis Doctorals del grup han continuat l'estudi d'aquests sistemes amb la incorporaciò de noves tècniques experimentals per complementar la informació voltamperomètrica i de noves metodologies quimiomètriques per tractar conjunts de dades no lineals. Així, la Tesi d'Elena Chekmeneva (2010) va aprofundir sobretot en l'ús de les valoracions calorimètriques isotèrmiques (ITC) i l'espectrometria de masses (ESI-MS), i la Tesi d'Arístides Alberich (2011) en l'aplicació del dicroísme circular (CD) i en el desenvolupament de metodologies per corregir el desplaçament lateral dels senyals voltamperomètrics. D'altra banda, les Tesis Doctorals de Rui Gusmão (2012) i Santiago Cavanillas (en fase de realització) es basen en la utilització i optimització d'aquestes tècniques i metodologies en el cas de mescles complexes de ions metàl·lics i pèptids rics en grups tiol.
|
