zurich – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 30 Results  www.lebendigetraditionen.ch
  Site map - Living tradi...  
Zurich
Zürich
Zurigo
Turitg
  Zurich's silk industry ...  
Decor from the Zurich silk industry, “Living Collection”, Création Baumann 2003 © Gessner AG
Tissus de décoration de l’industrie zurichoise, « Living Collection », Création Baumann, 2003 © Gessner AG
Dekorstoff der Zürcher Seidenindustrie, «Living Collection», Création Baumann 2003 © Gessner AG
Tessuto decorativo dell'industria della seta di Zurigo, «Living Collection», Création Baumann 2003 © Gessner AG
Taila da decor da l'industria da saida da Turitg, «Living Collection», creaziun Baumann l'onn 2003 © Gessner AG
  Zurich's silk industry ...  
Silk fabric and a weaving machine in the Zurich silk industry, Wädenswil between 2000 and 2005 © Gessner AG
Soie et métier à tisser de l’industrie zurichoise, Wädenswil entre 2000 et 2005 © Gessner AG
Seidenstoff und Webmaschine der Zürcher Seidenindustrie, Wädenswil zwischen 2000 und 2005 © Gessner AG
Abito in seta e telaio dell’industria della seta di Zurigo, Wädenswil 2000 - 2005 © Gessner AG
Taila da saida e maschina da taisser da l'industria da saida da Turitg, Wädenswil tranter 2000 e 2005 © Gessner AG
  Neuchâtel lace - Living...  
Zurich's silk industry
L’industrie zurichoise de la soie
Zürcher Seidenindustrie
Industria della seta di Zurigo
Industria da saida da Turitg
  Clubs and societies - L...  
Urschweizer-Verein, Zurich: silk flag of the “Heimweh-Verein” which was founded in 1886 © Swiss National Museum
Urschweizer-Verein à Zurich: fanion de soie du Heimweh-Verein fondé en 1886 © Musée national suisse
Urschweizer-Verein in Zürich: Fahne aus Seide des 1886 gegründeten «Heimweh-Vereins» © Schweizerisches Nationalmuseum
«Urschweizer-Verein» a Zurigo: bandiere di seta dell’«Heimweh-Verein» fondata nel 1886 © Museo nazionale svizzero
Ina societad patriotica da Turitg: la bandiera da saida da la «Societad da l’encreschadetgna» fundada l’onn 1886 © Museum naziunal svizzer
  Illuminations and firew...  
Postcard showing the Rhine Falls fireworks, Photoglob-Wehrli-Vouga edition, Zurich 1937 © Museum zu Allerheiligen Schaffhausen (Inv. Inventar 55553.08)
Carte postale représentant le feu d’artifices des chutes du Rhin, éd. Photoglob-Wehrli-Vouga, Zurich 1937 © Museum zu Allerheiligen Schaffhausen (Inv. Inventar 55553.08)
Ansichtskarte mit Rheinfallfeuerwerk, Edition Photoglob-Wehrli-Vouga, Zürich 1937 © Museum zu Allerheiligen Schaffhausen (Inv. Inventar 55553.08)
Cartolina raffigurante lo spettacolo pirotecnico sulle cascate del Reno (ed. Photoglob-Wehrli-Vouga, Zurigo 1937) © Museum zu Allerheiligen Schaffhausen (Inv. Inventar 55553.08)
Carta postala cun in fieu artifizial a la cascada dal Rain, ediziun Photoglob-Wehrli-Vouga, Turitg 1937 © Museum zu Allerheiligen Schaffhausen (Inv. Inventar 55553.08)
  Mani Matter and Bernese...  
Exhibition at the National Museum Zurich entitled “Mani Matter (1936-1972)”: Mani Matter’s practice guitar © Schweizerisches Nationalmuseum, 2011
Exposition «Mani Matter (1936–1972)» au Musée national de Zurich, 2011: guitare de travail de Mani Matter © Musée national suisse, 2011
Ausstellung «Mani Matter (1936–1972)» im Landesmuseum Zürich, 2011: Übungsgitarre von Mani Matter © Schweizerisches Nationalmuseum, 2011
Esposizione «Mani Matter (1936–1972)» al Museo nazionale svizzero di Zurigo, 2011: chitarra con cui si esercitava Mani Matter © Schweizerisches Nationalmuseum, 2011
Exposiziun «Mani Matter (1936–1972)» en il Museum naziunal a Turitg, 2011: ghitarra d'exercizi da Mani Matter © Schweizerisches Nationalmuseum, 2011
  Schwingen - Living trad...  
Swiss Women’s and Girls Wrestling Festival, 2007, Knonau (canton of Zurich): Gymnast Yolanda Geissbühler in white © Raymond Stalder, Binningen/BL, EFSV
Fête de lutte féminine, Kronau/ZH 2007. Yolanda Geissbühler est en blanc © Raymond Stalder, Binningen/BL, EFSV
Frauen- und Meitlischwingfest Knonau/ZH, 2007: Turnerin in Weiss ist Yolanda Geissbühler © Raymond Stalder, Binningen/BL, EFSV
Festa di lotta svizzera femminile (donne e bambine) Knonau/ZH, 2007: Yolanda Geissbühler in bianco © Raymond Stalder, Binningen/BL, EFSV
Festa da lutga da dunnas e da mattatschas, Knonau/ZH, 2007: la gimnasta en alv è Yolanda Geissbühler © Raymond Stalder, Binningen/BL, EFSV
  Zurich's silk industry ...  
Haute couture: “Marcel Guillemin Paris” for Givenchy using material from the Zurich silk industry, Paris ca 1992 © Gessner AG
Haute couture « Marcel Guillemin Paris » pour Givenchy, soie zurichoise, Paris vers 1992 © Gessner AG
Haute-Couture «Marcel Guillemin Paris» für Givenchy, aus Stoffen der Zürcher Seidenindustrie, Paris um 1992 © Gessner AG
Haute-Couture «Marcel Guillemin Paris» per Givenchy, capi prodotti con stoffe dell’industria della seta di Zurigo, Parigi 1992 circa © Gessner AG
Haute couture «Marcel Guillemin Paris» per Givenchy, da taila da l'industria da saida da Turitg, Paris enturn l'onn 1992 © Gessner AG
  Foraging - Living tradi...  
Part of an edelweiss herbarium by Canon Camille Carron, dated 1879, foraged from the Ferret Lakes and kept at the Botanical Garden in Zurich
Part d’herbier d’edelweiss du chanoine Camille Carron, datée de 1879, récoltée aux lacs de Ferret, conservée au Jardin Botanique de Zurich
Teil eines Edelweissherbariums des Domherren Camille Carron, 1879 bei den Ferret-Seen geerntet und im Botanischen Garten von Zürich konserviert
Parte di erbario di stella alpina del canonico Camille Carron, datata 1879 e raccolta presso i laghi di Ferret, conservata nel giardino botanico di Zurigo
Part d'in erbari da stailalva dal canoni Camille Carron, racolt l'onn 1879 tar ils lais da Ferret e conservà en l'iert botanic da Turitg
  Cantons - Living tradit...  
Information about the canton Zurich
Informations au sujet du canton de Zurich
Informationen zum Kanton Zürich
Informazioni sul cantone Zurigo
Infurmaziuns davart il chantun Turitg
  Mani Matter and Bernese...  
Mani Matter and Franz Hohler: Concert for Amnesty International at Zurich’s Hechtplatz Theatre, 1970 © Bruno Kirchgraber, Zürich/Schweizerisches Literaturarchiv
Mani Matter et Franz Hohler: concert pour Amnesty International au théâtre Hechtplatz à Zurich, 1970 © Bruno Kirchgraber, Zürich/Schweizerisches Literaturarchiv
Mani Matter und Franz Hohler: Konzert für Amnesty International im Zürcher Hechtplatz-Theater, 1970 © Bruno Kirchgraber, Zürich/Schweizerisches Literaturarchiv
Mani Matter e Franz Hohler: concerto per Amnesty International al teatro «Hechtplatz» di Zurigo, 1970 © Bruno Kirchgraber, Zürich/Schweizerisches Literaturarchiv
Mani Matter e Franz Hohler: concert per Amnesty International en il Theater am Hechtplatz a Turitg, 1970 © Bruno Kirchgraber, Zürich/Schweizerisches Literaturarchiv
  Sechseläuten - Living t...  
The Zurich Sechseläuten March, recorded in 2008 by Stadtmusik Dietikon with Schützenspiel UOG, Vereinigtes Zunftspiel der Zunft zum Kämbel and the Guild of the City of Zurich (from the CD “Böggenhits. A musical journey through Zurich’s Sechseläuten”) © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
La marche du Sechseläuten, exécutée en 2008 par l’harmonie municipale de Dietikon et le Schützenspiel UOG, réunion des orchestres de la corporation zum Kämbel et de la guilde de la ville (extrait du CD «Böggenhits. Ein musikalischer Querschnitt durch Zürichs Sechseläuten») © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
Zürcher Sechseläuten-Marsch, gespielt 2008 von der Stadtmusik Dietikon und Schützenspiel UOG, Vereinigtes Zunftspiel der Zunft zum Kämbel und der Stadtzunft (aus der CD «Böggenhits. Ein musikalischer Querschnitt durch Zürichs Sechseläuten») © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
Il marsch dal «Sechseläuten» da Turitg, sunà l'onn 2008 da la Musica da la citad da Dietikon e da la Musica dals tiradurs SSU, da la Musica unida da la mastergnanza dal Kämbel e da la mastergnanza da la citad (or dal disc cumpact «Böggenhits. Ein musikalischer Querschnitt durch Zürichs Sechseläuten») © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
  Sechseläuten - Living t...  
The Zurich Sechseläuten March, recorded in 2008 by Stadtmusik Dietikon with Schützenspiel UOG, Vereinigtes Zunftspiel der Zunft zum Kämbel and the Guild of the City of Zurich (from the CD “Böggenhits. A musical journey through Zurich’s Sechseläuten”) © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
La marche du Sechseläuten, exécutée en 2008 par l’harmonie municipale de Dietikon et le Schützenspiel UOG, réunion des orchestres de la corporation zum Kämbel et de la guilde de la ville (extrait du CD «Böggenhits. Ein musikalischer Querschnitt durch Zürichs Sechseläuten») © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
Zürcher Sechseläuten-Marsch, gespielt 2008 von der Stadtmusik Dietikon und Schützenspiel UOG, Vereinigtes Zunftspiel der Zunft zum Kämbel und der Stadtzunft (aus der CD «Böggenhits. Ein musikalischer Querschnitt durch Zürichs Sechseläuten») © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
Il marsch dal «Sechseläuten» da Turitg, sunà l'onn 2008 da la Musica da la citad da Dietikon e da la Musica dals tiradurs SSU, da la Musica unida da la mastergnanza dal Kämbel e da la mastergnanza da la citad (or dal disc cumpact «Böggenhits. Ein musikalischer Querschnitt durch Zürichs Sechseläuten») © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
  Sechseläuten - Living t...  
The Zurich Sechseläuten March, recorded in 2008 by Stadtmusik Dietikon with Schützenspiel UOG, Vereinigtes Zunftspiel der Zunft zum Kämbel and the Guild of the City of Zurich (from the CD “Böggenhits. A musical journey through Zurich’s Sechseläuten”) © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
La marche du Sechseläuten, exécutée en 2008 par l’harmonie municipale de Dietikon et le Schützenspiel UOG, réunion des orchestres de la corporation zum Kämbel et de la guilde de la ville (extrait du CD «Böggenhits. Ein musikalischer Querschnitt durch Zürichs Sechseläuten») © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
Zürcher Sechseläuten-Marsch, gespielt 2008 von der Stadtmusik Dietikon und Schützenspiel UOG, Vereinigtes Zunftspiel der Zunft zum Kämbel und der Stadtzunft (aus der CD «Böggenhits. Ein musikalischer Querschnitt durch Zürichs Sechseläuten») © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
Il marsch dal «Sechseläuten» da Turitg, sunà l'onn 2008 da la Musica da la citad da Dietikon e da la Musica dals tiradurs SSU, da la Musica unida da la mastergnanza dal Kämbel e da la mastergnanza da la citad (or dal disc cumpact «Böggenhits. Ein musikalischer Querschnitt durch Zürichs Sechseläuten») © Stadtmusik Dietikon, Schützenspiel UOG/Kalt Communications GmbH
  "Räben" lantern process...  
The procession of lanterns is a relatively new custom. Reliable accounts of similar processions in Zurich Oberland date back to the 1920s, when the lanterns were probably carried through the streets individually instead of in an organised procession.
Le cortège aux lanternes est une tradition récente. On l’observe pour la première fois dans l’Oberland zurichois au cours des années 1920. A l’origine, il s’agissait probablement de promenades spontanées et non de cortèges organisés. C’était une coutume rurale qui avait lieu dans un cadre familier.
Das Umherziehen mit Lichtern ist zur jüngeren Brauchentwicklung zu zählen. Zuverlässige Beobachtungen über Lichterumzüge im Zürcher Oberland stammen aus den 1920er Jahren. Ursprünglich wurden die Räbenlichter vermutlich einzeln und nicht in organisierten Umzügen durch die Strassen getragen. Es war ein ländlicher Brauch, der im vertrauten Rahmen stattfand.
Il purtar glischs tras las vias è in dals usits pli giuvens. Observaziuns fidadas da cortegis cun glischs en la part sura dal chantun Turitg dateschan dals onns 1920. Oriundamain vegnivan las ravas probablamain purtadas singulas tras las vias e betg en cortegis organisads. L'usit aveva lieu en champagna en in rom famigliar.
  Knabenschiessen - Livin...  
Zurich Knabenschiessen in Albisgütli at the beginning of the 20th century © Schützengesellschaft der Stadt Zürich
Zürcher Knabenschiessen à l’Albisgütli au début du 20e siècle © Schützengesellschaft der Stadt Zürich
Zürcher Knabenschiessen im Albisgütli, anfangs des 20. Jahrhunderts © Schützengesellschaft der Stadt Zürich
«Knabenschiessen» all‘«Albisgütli», agli inizi del Novecento © Schützengesellschaft der Stadt Zürich
Tir dals mats turitgais al Albisgütli, il cumenzament dal 20avel tschientaner © Schützengesellschaft der Stadt Zürich
  Sechseläuten - Living t...  
A host of well-known personalities turn out for Sechseläuten in Zurich (Tagesschau, 18 April 2005) - SRF
Du beau monde au Sechseläuten (téléjournal du 18 avril 2005) - SRF
Viel Prominenz am Zürcher Sechseläuten (Tagesschau vom 18. April 2005) - SRF
Personalità al «Zürcher Sechseläuten» («Tagesschau» del 18 aprile 2005) - SRF
Blera prominenza al Sechseläuten da Turitg (Tagesschau dals 18 d'avrigl 2005) - SRF
  Knabenschiessen - Livin...  
Zurich Knabenschiessen
Zürcher Knabenschiessen
Zürcher Knabenschiessen
Zürcher Knabenschiessen
Zürcher Knabenschiessen
  "Räben" lantern process...  
In many communities across the canton of Zurich, processions are held on St Martin's Day, 11 November. Children hollow out turnips and carve them into lanterns, later putting candles in them and carrying them through the dark streets to the sound of musical accompaniment.
Dans plusieurs communes et quartiers du canton de Zurich, un cortège de lanternes est organisé tous les ans à la saint Martin, le 11 novembre. Au son de la musique, les enfants et les jeunes parcourent les rues à la tombée de la nuit en portant une betterave évidée et sculptée dans laquelle se trouve une bougie. Des rafraîchissements leurs sont souvent offerts à la fin du cortège. Cette manifestation est organisée par les centres de loisirs et de commune, les associations de quartier, les associations paroissiales, les écoles et les jardins d’enfants.
In verschiedenen Gemeinden und Stadtquartieren des Kantons Zürich finden jeweils um den Martini-Termin des 11. Novembers Räbenliechtli-Umzüge statt. Unter musikalischer Begleitung tragen Kinder und Jugendliche beim Eindunkeln ausgehöhlte und geschnitzte, durch eine Kerze von innen beleuchtete Räben durch die Strassen. Oft findet am Ende der Umzugsroute ein Umtrunk oder Imbiss statt. Der Lichtbrauch wird von Freizeit- und Gemeinschaftszentren, Quartiervereinen, Kirchgemeinden, Schulen und Kindergärten organisiert.
En differentas vischnancas ed en differents quartiers da citads dal chantun Turitg han lieu mintgamai enturn ils 11 da november, il di da Son Martin, cortegis da ravas. Accumpagnads da musica portan uffants e giuvenils sin il far notg ravas stgavorgiadas ed entagliadas, illuminadas cun ina chandaila a l'intern tras las vias. Savens datti a la fin da la ruta dal cortegi insatge da baiver u ina buccada da mangiar. Quest usit da glisch vegn organisà da centers culturals e da cuminanza, d'uniuns da quartier, da cumins-baselgia, da scolas e da scolinas.
  Knabenschiessen - Livin...  
Starting in the 17th century, weapons training exercises took place every summer, culminating in a type of exam taken in September. Since 1899 the Riflemen's Association of Zurich has held the shooting event in Albisgütli.
Das Zürcher Knabenschiessen findet jeweils am zweiten Wochenende im September oder eine Woche vor dem eidgenössischen Bettag statt und dauert von Freitag- bis Montagabend. Der Anlass geht auf die militärische Ausbildung der Knaben zurück, die bis ins Mittelalter zurück bezeugt ist. Seit dem 17. Jahrhundert fanden im Sommer Waffenübungen statt, die mit dem «Knabenschiessen» als eine Art Examen im September ihren Abschluss fanden. Seit 1899 organisiert die Schützengesellschaft der Stadt Zürich das Knabenschiessen im Albisgütli. 1991 wurden erstmals auch Mädchen zum Schiesswettbewerb eingeladen. Heute sind von den über 4000 teilnehmenden 13- bis 17-Jährigen rund ein Drittel Mädchen. Der Schützenkönig bzw. die Schützenkönigin wird am Montag in Anwesenheit von Vertretern und Vertreterinnen aus Politik, Militär, Schützenvereinigungen und Zunftwesen geehrt und ist am darauffolgenden Sechseläuten Gast der Weggenzunft. Am Anlass sind auch Jugendmusiken und rund 300 ehrenamtliche Helfer und Helferinnen beteiligt.
Il tir dals mats turitgais ha lieu mintgamai la segunda fin d'emna dal settember u in'emna avant il di da la rogaziun federala e dura dal venderdi saira fin il glindesdi saira. L'occurrenza ha ses origin en la scolaziun militara dals mats ch'è attestada fin al temp medieval. Dapi il 17avel tschientaner vegnivan fatgs la stad exercizis da sajettar che vegnivan terminads il settember cun ina sort examen en furma dal tir dals mats («Knabenschiessen»). Dapi l'onn 1899 organisescha la Societad da tir da la citad da Turitg il tir dals mats al Albisgütli. L'onn 1991 èn per l'emprima giada vegnidas envidadas er mattas a la concurrenza da tir. Oz è circa in terz dals passa 4000 giuvenils en la vegliadetgna da 13 fin 17 onns mattas. Il campiun-tiradur resp. la campiunessa-tiradura vegn undrada il glindesdi en preschientscha da represchentants da la politica, dal militar, d'uniuns da tir e da mastergnanzas. Al proxim «Sechseläuten» è la campiunessa-tiradura u il campiun-tiradur il giast da la mastergnanza cun il num «Weggenzunft». A l'occurrenza fan er part musicas da giuvenils e var 300 gidantras e gidanters en uffizi d'onur.
  Sechseläuten - Living t...  
On the third Monday in April, the guilds of Zurich don their historical costumes and wear them proudly in a procession through the town. They assemble at the Sechseläuteplatz square at Bellevue where, at six o'clock, the "Böögg" is lit.
Die Zürcher Zünfte feiern am dritten Montag im April das Sechseläuten und ziehen in historischen Kostümen durch die Stadt. Auf dem Sechseläuteplatz am Bellevue wird um sechs Uhr abends der «Böögg» verbannt, ein mit Sprengstoff gefüllter Schneemann aus Stoff und Holz. Reitergruppen umkreisen zu den Klängen des «Sechseläutenmarsches» den Scheiterhaufen, auf dem die Wintergestalt thront. Je kürzer die Zeit, bis der Bögg den Kopf verliert, desto schneller soll der Winter vorbei sein. Später nehmen die Zünfter und ihre Gäste das Abendessen in ihren Stuben ein. Im Anschluss statten sich die Zünfte Besuche ab.
Il terz glindesdi d'avrigl festiveschan las mastergnanzas da Turitg il «Sechseläuten» e passan vestgidas en costums istorics tras la citad. Sin la plazza dal «Sechseläuten» al Bellevue vegn ars a las 18.00 il «Böögg», in pop da naiv fatg or da taila e laina ed emplenì cun material explosiv. En il ritmus da la melodia dal marsch da «Sechseläuten» circumdeschan gruppas da chavaltgaders il stgandler, sin il qual è plazzada la figura invernala. Pli svelt ch'il «Böögg» perda ses chau e pli svelt che l'enviern è finì. Pli tard mangian ils commembers da las mastergnanzas e lur giasts ina tschaina en lur stivas tradiziunalas. Silsuenter visitan las mastergnanzas ina l'autra.
  Sechseläuten - Living t...  
The children's procession, which now takes place on the Sunday before Sechseläuten, first took place in 1862. The Central Committee of Zurich Guilds has organised Sechseläuten and the burning of the Böögg since 1893, and today the event attracts tens of thousands of spectators.
Das Sechseläuten steht in enger Verbindung mit dem im 14. Jahrhundert gegründeten Zunftwesen. Im 19. Jahrhundert verloren die Zünfte zwar ihre politische Bedeutung, wurden aber als privatrechtliche Vereine weitergeführt. Ein erster Festumzug, allerdings mit fasnächtlichem Charakter, fand 1837 statt. 1862 wurde erstmals der Kinderumzug durchgeführt, der heute am Sonntag vor dem Sechseläuten stattfindet. Seit 1893 organisiert das Zentralkomitee der Zürcher Zünfte das Sechseläuten mit dem Verbrennen des «Bööggs». Heute säumen jeweils Zehntausende von Zuschauerinnen und Zuschauern die Umzüge. Seit einigen Jahren gibt es ausserhalb des offiziellen Programms auf dem Sechseläutenplatz eine «Grillparty» am verglühenden Holzstoss.
Il «Sechseläuten» è collià stretgamain cun las mastergnanzas fundadas il 14avel tschientaner. Il 19avel tschientaner han quellas bain pers lur impurtanza politica, ellas èn dentant sa mantegnidas sco uniuns da dretg privat. In emprim cortegi, però cun caracter da tschaiver, ha gì lieu l'onn 1837. Il 1867 è vegnì realisà per l'emprima giada il cortegi d'uffants che passa anc oz la dumengia avant il «Sechseläuten» tras la citad. Dapi l'onn 1893 organisescha il Comité central da las mastergnanzas turitgaisas il «Sechseläuten» e la brischada dal «Böögg». Oz stattan mintgamai a l’ur da la via millis d'aspectaturas e d'aspectaturs a per guardar il cortegi. Dapi intgins onns ha lieu ultra dal program uffizial ina grillada sur la burnida dal stgandler sin la plazza da «Sechseläuten».
  Zurich's silk industry ...  
The textile industry, and in particular the silk industry, has been instrumental to the historical development of the Canton of Zurich. Established as early as the 14th century, the industry enjoyed a boom in the 17th century, and in the 19th century silk factories sprang up in rural areas, particularly on the left bank of the Lake of Zurich.
L’industrie textile, et notamment l’industrie de la soie, joue un rôle majeur dans l’histoire du canton de Zurich. L’industrie de la soie est particulièrement importante. Elle est déjà établie au 14e siècle et connaît son premier essor au 17e. Au 19e siècle, plusieurs fabriques de soie sont construites à la campagne, principalement sur la rive gauche du lac de Zurich. De 1840 à 1900, le travail de la soie était la plus importante des industries de transformation du canton. Dans les années 1850 et 1860, Zurich devient le deuxième plus gros producteur au monde d’étoffe de soie ; son taffetas noir et son étamine servant à tamiser la farine ont une renommée mondiale. Après 1930, l’industrie du textile perd du terrain. Beaucoup d’entreprises ferment leurs portes. En 2011, Gessner AG et Weisbrod-Zürrer AG étaient les deux dernières fabriques de tissage de soie en Suisse. L’industrie de la soie continue à faire sentir son influence à travers les bâtiments qui sont toujours là et les entreprises qui se sont développées dans son sillage comme les banques, les sociétés immobilières et les fabriques de machines. Depuis quelques années des efforts sont fait pour mettre en valeur l’importance de l’industrie zurichoise de la soie et pour conserver les archives textiles encore existantes.
Die Textilindustrie spielt in der Geschichte des Kantons Zürich eine tragende Rolle. Eine besondere Bedeutung hat die Zürcher Seidenindustrie. Sie ist bereits im 14. Jahrhundert belegt und erlebte im 17. Jahrhundert einen ersten grossen Aufschwung. Im 19. Jahrhundert wurden auf dem Land, vor allem am linken Zürichseeufer, mehrere Seidenfabriken gebaut. Von 1840 bis 1900 war die Seidenindustrie im Kanton Zürich die wichtigste verarbeitende Industrie. In den 1850er und 1860er Jahren gedieh Zürich zum weltweit zweitgrössten Seidenstoffproduzenten, weltberühmt für schwarzen Taft sowie für Beuteltücher zum Sieben von Mehl. Nach 1930 ging die Bedeutung der Textilindustrie stetig zurück. Viele Firmen der Seidenindustrie stellten ihren Betrieb ein. Im Jahr 2011 waren die zwei Zürcher Firmen Gessner AG und Weisbrod-Zürrer AG die letzten beiden Seidenwebereien der Schweiz. Die Seidenindustrie wirkt indirekt durch noch vorhandene Bauten und die aus der Seidenindustrie entstandenen Unternehmen wie Banken, Immobiliengesellschaften und Maschinenfabriken weiter. Seit einigen Jahren sind verschiedene Bestrebungen im Gange, auf die Bedeutung der Zürcher Seidenindustrie aufmerksam zu machen und die noch vorhandenen Textilarchive zu bewahren.
L’industria tessile, in particolare quella della seta, svolge un ruolo fondamentale nella storia del Cantone di Zurigo. Già documentata nel Trecento, l’industria della seta conobbe la sua prima grande espansione nel Seicento, poi nell'Ottocento con la costruzione di numerose fabbriche nella regione e in particolare sulla sponda sinistra del lago. Quella della seta fu la principale industria manifatturiera del Cantone dal 1840 al 1900, che portò Zurigo negli anni 1850 e 1860 ad essere il secondo produttore mondiale di tessuti in seta, rinomato internazionalmente sia per il taffetà nero sia per i filtri per setacciare la farina. L’importanza dell’industria tessile regredì costantemente dopo il 1930 e molti setifici furono costretti a chiudere. Nel 2011 ne erano attivi soltanto due in tutta la Svizzera: Gessner AG e Weisbrod-Zürrer AG, entrambi di Zurigo. L’industria della seta si rispecchia indirettamente negli edifici ancora esistenti e nelle imprese fondate in quel periodo, come le banche, le società immobiliari e le fabbriche di macchinari. Da alcuni anni sono in atto diversi sforzi per attirare l’attenzione sull’importanza dell’industria zurighese della seta e per preservare gli ultimi archivi tessili.
L'industria da textilias è fitg impurtanta en l'istorgia dal chantun Turitg. Ina impurtanza speziala ha l'industria da saida da Turitg. Ella è documentada gia per il 14avel tschientaner ed ha fatg il 17avel tschientaner in emprim grond progress. Il 19avel tschientaner èn vegnidas construidas sin la champagna, cunzunt a la riva sanestra dal Lai da Turitg, pliras fabricas da saida. Da l'onn 1840 fin l'onn 1900 è l'industria da saida stada l'industria elavuranta la pli impurtanta dal chantun Turitg. Ils onns 1850 e 1860 è Turitg sa sviluppà al segund grond producent da taila da saida da l'entir mund. Il taft nair sco er ils satgets da taila per crivlar farina eran da renum mundial. Suenter l'onn 1930 ha l'industria da textilias pers adina pli fitg sia impurtanza. Bleras firmas da l'industria da saida han serrà lur manaschis. L'onn 2011 eran las duas firmas da Turitg Gessner SA e Weisbrod-Zürrer SA las duas ultimas tessarias da saida da la Svizra. L'industria da saida ha anc adina in’influenza indirecta tras edifizis existents e tras interpresas sco bancas, societads d'immobiglias e fabricas da maschinas che derivan oriundamain da l'industria da saida. Dapi intgins onns datti differentas stentas da render attenta la publicitad a l'impurtanza da l'industria da saida da Turitg e da conservar ils archivs da textilias anc existents.
  Zurich's silk industry ...  
The textile industry, and in particular the silk industry, has been instrumental to the historical development of the Canton of Zurich. Established as early as the 14th century, the industry enjoyed a boom in the 17th century, and in the 19th century silk factories sprang up in rural areas, particularly on the left bank of the Lake of Zurich.
L’industrie textile, et notamment l’industrie de la soie, joue un rôle majeur dans l’histoire du canton de Zurich. L’industrie de la soie est particulièrement importante. Elle est déjà établie au 14e siècle et connaît son premier essor au 17e. Au 19e siècle, plusieurs fabriques de soie sont construites à la campagne, principalement sur la rive gauche du lac de Zurich. De 1840 à 1900, le travail de la soie était la plus importante des industries de transformation du canton. Dans les années 1850 et 1860, Zurich devient le deuxième plus gros producteur au monde d’étoffe de soie ; son taffetas noir et son étamine servant à tamiser la farine ont une renommée mondiale. Après 1930, l’industrie du textile perd du terrain. Beaucoup d’entreprises ferment leurs portes. En 2011, Gessner AG et Weisbrod-Zürrer AG étaient les deux dernières fabriques de tissage de soie en Suisse. L’industrie de la soie continue à faire sentir son influence à travers les bâtiments qui sont toujours là et les entreprises qui se sont développées dans son sillage comme les banques, les sociétés immobilières et les fabriques de machines. Depuis quelques années des efforts sont fait pour mettre en valeur l’importance de l’industrie zurichoise de la soie et pour conserver les archives textiles encore existantes.
Die Textilindustrie spielt in der Geschichte des Kantons Zürich eine tragende Rolle. Eine besondere Bedeutung hat die Zürcher Seidenindustrie. Sie ist bereits im 14. Jahrhundert belegt und erlebte im 17. Jahrhundert einen ersten grossen Aufschwung. Im 19. Jahrhundert wurden auf dem Land, vor allem am linken Zürichseeufer, mehrere Seidenfabriken gebaut. Von 1840 bis 1900 war die Seidenindustrie im Kanton Zürich die wichtigste verarbeitende Industrie. In den 1850er und 1860er Jahren gedieh Zürich zum weltweit zweitgrössten Seidenstoffproduzenten, weltberühmt für schwarzen Taft sowie für Beuteltücher zum Sieben von Mehl. Nach 1930 ging die Bedeutung der Textilindustrie stetig zurück. Viele Firmen der Seidenindustrie stellten ihren Betrieb ein. Im Jahr 2011 waren die zwei Zürcher Firmen Gessner AG und Weisbrod-Zürrer AG die letzten beiden Seidenwebereien der Schweiz. Die Seidenindustrie wirkt indirekt durch noch vorhandene Bauten und die aus der Seidenindustrie entstandenen Unternehmen wie Banken, Immobiliengesellschaften und Maschinenfabriken weiter. Seit einigen Jahren sind verschiedene Bestrebungen im Gange, auf die Bedeutung der Zürcher Seidenindustrie aufmerksam zu machen und die noch vorhandenen Textilarchive zu bewahren.
L’industria tessile, in particolare quella della seta, svolge un ruolo fondamentale nella storia del Cantone di Zurigo. Già documentata nel Trecento, l’industria della seta conobbe la sua prima grande espansione nel Seicento, poi nell'Ottocento con la costruzione di numerose fabbriche nella regione e in particolare sulla sponda sinistra del lago. Quella della seta fu la principale industria manifatturiera del Cantone dal 1840 al 1900, che portò Zurigo negli anni 1850 e 1860 ad essere il secondo produttore mondiale di tessuti in seta, rinomato internazionalmente sia per il taffetà nero sia per i filtri per setacciare la farina. L’importanza dell’industria tessile regredì costantemente dopo il 1930 e molti setifici furono costretti a chiudere. Nel 2011 ne erano attivi soltanto due in tutta la Svizzera: Gessner AG e Weisbrod-Zürrer AG, entrambi di Zurigo. L’industria della seta si rispecchia indirettamente negli edifici ancora esistenti e nelle imprese fondate in quel periodo, come le banche, le società immobiliari e le fabbriche di macchinari. Da alcuni anni sono in atto diversi sforzi per attirare l’attenzione sull’importanza dell’industria zurighese della seta e per preservare gli ultimi archivi tessili.
L'industria da textilias è fitg impurtanta en l'istorgia dal chantun Turitg. Ina impurtanza speziala ha l'industria da saida da Turitg. Ella è documentada gia per il 14avel tschientaner ed ha fatg il 17avel tschientaner in emprim grond progress. Il 19avel tschientaner èn vegnidas construidas sin la champagna, cunzunt a la riva sanestra dal Lai da Turitg, pliras fabricas da saida. Da l'onn 1840 fin l'onn 1900 è l'industria da saida stada l'industria elavuranta la pli impurtanta dal chantun Turitg. Ils onns 1850 e 1860 è Turitg sa sviluppà al segund grond producent da taila da saida da l'entir mund. Il taft nair sco er ils satgets da taila per crivlar farina eran da renum mundial. Suenter l'onn 1930 ha l'industria da textilias pers adina pli fitg sia impurtanza. Bleras firmas da l'industria da saida han serrà lur manaschis. L'onn 2011 eran las duas firmas da Turitg Gessner SA e Weisbrod-Zürrer SA las duas ultimas tessarias da saida da la Svizra. L'industria da saida ha anc adina in’influenza indirecta tras edifizis existents e tras interpresas sco bancas, societads d'immobiglias e fabricas da maschinas che derivan oriundamain da l'industria da saida. Dapi intgins onns datti differentas stentas da render attenta la publicitad a l'impurtanza da l'industria da saida da Turitg e da conservar ils archivs da textilias anc existents.
  Zurich's silk industry ...  
The textile industry, and in particular the silk industry, has been instrumental to the historical development of the Canton of Zurich. Established as early as the 14th century, the industry enjoyed a boom in the 17th century, and in the 19th century silk factories sprang up in rural areas, particularly on the left bank of the Lake of Zurich.
L’industrie textile, et notamment l’industrie de la soie, joue un rôle majeur dans l’histoire du canton de Zurich. L’industrie de la soie est particulièrement importante. Elle est déjà établie au 14e siècle et connaît son premier essor au 17e. Au 19e siècle, plusieurs fabriques de soie sont construites à la campagne, principalement sur la rive gauche du lac de Zurich. De 1840 à 1900, le travail de la soie était la plus importante des industries de transformation du canton. Dans les années 1850 et 1860, Zurich devient le deuxième plus gros producteur au monde d’étoffe de soie ; son taffetas noir et son étamine servant à tamiser la farine ont une renommée mondiale. Après 1930, l’industrie du textile perd du terrain. Beaucoup d’entreprises ferment leurs portes. En 2011, Gessner AG et Weisbrod-Zürrer AG étaient les deux dernières fabriques de tissage de soie en Suisse. L’industrie de la soie continue à faire sentir son influence à travers les bâtiments qui sont toujours là et les entreprises qui se sont développées dans son sillage comme les banques, les sociétés immobilières et les fabriques de machines. Depuis quelques années des efforts sont fait pour mettre en valeur l’importance de l’industrie zurichoise de la soie et pour conserver les archives textiles encore existantes.
Die Textilindustrie spielt in der Geschichte des Kantons Zürich eine tragende Rolle. Eine besondere Bedeutung hat die Zürcher Seidenindustrie. Sie ist bereits im 14. Jahrhundert belegt und erlebte im 17. Jahrhundert einen ersten grossen Aufschwung. Im 19. Jahrhundert wurden auf dem Land, vor allem am linken Zürichseeufer, mehrere Seidenfabriken gebaut. Von 1840 bis 1900 war die Seidenindustrie im Kanton Zürich die wichtigste verarbeitende Industrie. In den 1850er und 1860er Jahren gedieh Zürich zum weltweit zweitgrössten Seidenstoffproduzenten, weltberühmt für schwarzen Taft sowie für Beuteltücher zum Sieben von Mehl. Nach 1930 ging die Bedeutung der Textilindustrie stetig zurück. Viele Firmen der Seidenindustrie stellten ihren Betrieb ein. Im Jahr 2011 waren die zwei Zürcher Firmen Gessner AG und Weisbrod-Zürrer AG die letzten beiden Seidenwebereien der Schweiz. Die Seidenindustrie wirkt indirekt durch noch vorhandene Bauten und die aus der Seidenindustrie entstandenen Unternehmen wie Banken, Immobiliengesellschaften und Maschinenfabriken weiter. Seit einigen Jahren sind verschiedene Bestrebungen im Gange, auf die Bedeutung der Zürcher Seidenindustrie aufmerksam zu machen und die noch vorhandenen Textilarchive zu bewahren.
L’industria tessile, in particolare quella della seta, svolge un ruolo fondamentale nella storia del Cantone di Zurigo. Già documentata nel Trecento, l’industria della seta conobbe la sua prima grande espansione nel Seicento, poi nell'Ottocento con la costruzione di numerose fabbriche nella regione e in particolare sulla sponda sinistra del lago. Quella della seta fu la principale industria manifatturiera del Cantone dal 1840 al 1900, che portò Zurigo negli anni 1850 e 1860 ad essere il secondo produttore mondiale di tessuti in seta, rinomato internazionalmente sia per il taffetà nero sia per i filtri per setacciare la farina. L’importanza dell’industria tessile regredì costantemente dopo il 1930 e molti setifici furono costretti a chiudere. Nel 2011 ne erano attivi soltanto due in tutta la Svizzera: Gessner AG e Weisbrod-Zürrer AG, entrambi di Zurigo. L’industria della seta si rispecchia indirettamente negli edifici ancora esistenti e nelle imprese fondate in quel periodo, come le banche, le società immobiliari e le fabbriche di macchinari. Da alcuni anni sono in atto diversi sforzi per attirare l’attenzione sull’importanza dell’industria zurighese della seta e per preservare gli ultimi archivi tessili.
L'industria da textilias è fitg impurtanta en l'istorgia dal chantun Turitg. Ina impurtanza speziala ha l'industria da saida da Turitg. Ella è documentada gia per il 14avel tschientaner ed ha fatg il 17avel tschientaner in emprim grond progress. Il 19avel tschientaner èn vegnidas construidas sin la champagna, cunzunt a la riva sanestra dal Lai da Turitg, pliras fabricas da saida. Da l'onn 1840 fin l'onn 1900 è l'industria da saida stada l'industria elavuranta la pli impurtanta dal chantun Turitg. Ils onns 1850 e 1860 è Turitg sa sviluppà al segund grond producent da taila da saida da l'entir mund. Il taft nair sco er ils satgets da taila per crivlar farina eran da renum mundial. Suenter l'onn 1930 ha l'industria da textilias pers adina pli fitg sia impurtanza. Bleras firmas da l'industria da saida han serrà lur manaschis. L'onn 2011 eran las duas firmas da Turitg Gessner SA e Weisbrod-Zürrer SA las duas ultimas tessarias da saida da la Svizra. L'industria da saida ha anc adina in’influenza indirecta tras edifizis existents e tras interpresas sco bancas, societads d'immobiglias e fabricas da maschinas che derivan oriundamain da l'industria da saida. Dapi intgins onns datti differentas stentas da render attenta la publicitad a l'impurtanza da l'industria da saida da Turitg e da conservar ils archivs da textilias anc existents.
  Zurich's silk industry ...  
The textile industry, and in particular the silk industry, has been instrumental to the historical development of the Canton of Zurich. Established as early as the 14th century, the industry enjoyed a boom in the 17th century, and in the 19th century silk factories sprang up in rural areas, particularly on the left bank of the Lake of Zurich.
L’industrie textile, et notamment l’industrie de la soie, joue un rôle majeur dans l’histoire du canton de Zurich. L’industrie de la soie est particulièrement importante. Elle est déjà établie au 14e siècle et connaît son premier essor au 17e. Au 19e siècle, plusieurs fabriques de soie sont construites à la campagne, principalement sur la rive gauche du lac de Zurich. De 1840 à 1900, le travail de la soie était la plus importante des industries de transformation du canton. Dans les années 1850 et 1860, Zurich devient le deuxième plus gros producteur au monde d’étoffe de soie ; son taffetas noir et son étamine servant à tamiser la farine ont une renommée mondiale. Après 1930, l’industrie du textile perd du terrain. Beaucoup d’entreprises ferment leurs portes. En 2011, Gessner AG et Weisbrod-Zürrer AG étaient les deux dernières fabriques de tissage de soie en Suisse. L’industrie de la soie continue à faire sentir son influence à travers les bâtiments qui sont toujours là et les entreprises qui se sont développées dans son sillage comme les banques, les sociétés immobilières et les fabriques de machines. Depuis quelques années des efforts sont fait pour mettre en valeur l’importance de l’industrie zurichoise de la soie et pour conserver les archives textiles encore existantes.
Die Textilindustrie spielt in der Geschichte des Kantons Zürich eine tragende Rolle. Eine besondere Bedeutung hat die Zürcher Seidenindustrie. Sie ist bereits im 14. Jahrhundert belegt und erlebte im 17. Jahrhundert einen ersten grossen Aufschwung. Im 19. Jahrhundert wurden auf dem Land, vor allem am linken Zürichseeufer, mehrere Seidenfabriken gebaut. Von 1840 bis 1900 war die Seidenindustrie im Kanton Zürich die wichtigste verarbeitende Industrie. In den 1850er und 1860er Jahren gedieh Zürich zum weltweit zweitgrössten Seidenstoffproduzenten, weltberühmt für schwarzen Taft sowie für Beuteltücher zum Sieben von Mehl. Nach 1930 ging die Bedeutung der Textilindustrie stetig zurück. Viele Firmen der Seidenindustrie stellten ihren Betrieb ein. Im Jahr 2011 waren die zwei Zürcher Firmen Gessner AG und Weisbrod-Zürrer AG die letzten beiden Seidenwebereien der Schweiz. Die Seidenindustrie wirkt indirekt durch noch vorhandene Bauten und die aus der Seidenindustrie entstandenen Unternehmen wie Banken, Immobiliengesellschaften und Maschinenfabriken weiter. Seit einigen Jahren sind verschiedene Bestrebungen im Gange, auf die Bedeutung der Zürcher Seidenindustrie aufmerksam zu machen und die noch vorhandenen Textilarchive zu bewahren.
L’industria tessile, in particolare quella della seta, svolge un ruolo fondamentale nella storia del Cantone di Zurigo. Già documentata nel Trecento, l’industria della seta conobbe la sua prima grande espansione nel Seicento, poi nell'Ottocento con la costruzione di numerose fabbriche nella regione e in particolare sulla sponda sinistra del lago. Quella della seta fu la principale industria manifatturiera del Cantone dal 1840 al 1900, che portò Zurigo negli anni 1850 e 1860 ad essere il secondo produttore mondiale di tessuti in seta, rinomato internazionalmente sia per il taffetà nero sia per i filtri per setacciare la farina. L’importanza dell’industria tessile regredì costantemente dopo il 1930 e molti setifici furono costretti a chiudere. Nel 2011 ne erano attivi soltanto due in tutta la Svizzera: Gessner AG e Weisbrod-Zürrer AG, entrambi di Zurigo. L’industria della seta si rispecchia indirettamente negli edifici ancora esistenti e nelle imprese fondate in quel periodo, come le banche, le società immobiliari e le fabbriche di macchinari. Da alcuni anni sono in atto diversi sforzi per attirare l’attenzione sull’importanza dell’industria zurighese della seta e per preservare gli ultimi archivi tessili.
L'industria da textilias è fitg impurtanta en l'istorgia dal chantun Turitg. Ina impurtanza speziala ha l'industria da saida da Turitg. Ella è documentada gia per il 14avel tschientaner ed ha fatg il 17avel tschientaner in emprim grond progress. Il 19avel tschientaner èn vegnidas construidas sin la champagna, cunzunt a la riva sanestra dal Lai da Turitg, pliras fabricas da saida. Da l'onn 1840 fin l'onn 1900 è l'industria da saida stada l'industria elavuranta la pli impurtanta dal chantun Turitg. Ils onns 1850 e 1860 è Turitg sa sviluppà al segund grond producent da taila da saida da l'entir mund. Il taft nair sco er ils satgets da taila per crivlar farina eran da renum mundial. Suenter l'onn 1930 ha l'industria da textilias pers adina pli fitg sia impurtanza. Bleras firmas da l'industria da saida han serrà lur manaschis. L'onn 2011 eran las duas firmas da Turitg Gessner SA e Weisbrod-Zürrer SA las duas ultimas tessarias da saida da la Svizra. L'industria da saida ha anc adina in’influenza indirecta tras edifizis existents e tras interpresas sco bancas, societads d'immobiglias e fabricas da maschinas che derivan oriundamain da l'industria da saida. Dapi intgins onns datti differentas stentas da render attenta la publicitad a l'impurtanza da l'industria da saida da Turitg e da conservar ils archivs da textilias anc existents.
  Zurich's silk industry ...  
The textile industry, and in particular the silk industry, has been instrumental to the historical development of the Canton of Zurich. Established as early as the 14th century, the industry enjoyed a boom in the 17th century, and in the 19th century silk factories sprang up in rural areas, particularly on the left bank of the Lake of Zurich.
L’industrie textile, et notamment l’industrie de la soie, joue un rôle majeur dans l’histoire du canton de Zurich. L’industrie de la soie est particulièrement importante. Elle est déjà établie au 14e siècle et connaît son premier essor au 17e. Au 19e siècle, plusieurs fabriques de soie sont construites à la campagne, principalement sur la rive gauche du lac de Zurich. De 1840 à 1900, le travail de la soie était la plus importante des industries de transformation du canton. Dans les années 1850 et 1860, Zurich devient le deuxième plus gros producteur au monde d’étoffe de soie ; son taffetas noir et son étamine servant à tamiser la farine ont une renommée mondiale. Après 1930, l’industrie du textile perd du terrain. Beaucoup d’entreprises ferment leurs portes. En 2011, Gessner AG et Weisbrod-Zürrer AG étaient les deux dernières fabriques de tissage de soie en Suisse. L’industrie de la soie continue à faire sentir son influence à travers les bâtiments qui sont toujours là et les entreprises qui se sont développées dans son sillage comme les banques, les sociétés immobilières et les fabriques de machines. Depuis quelques années des efforts sont fait pour mettre en valeur l’importance de l’industrie zurichoise de la soie et pour conserver les archives textiles encore existantes.
Die Textilindustrie spielt in der Geschichte des Kantons Zürich eine tragende Rolle. Eine besondere Bedeutung hat die Zürcher Seidenindustrie. Sie ist bereits im 14. Jahrhundert belegt und erlebte im 17. Jahrhundert einen ersten grossen Aufschwung. Im 19. Jahrhundert wurden auf dem Land, vor allem am linken Zürichseeufer, mehrere Seidenfabriken gebaut. Von 1840 bis 1900 war die Seidenindustrie im Kanton Zürich die wichtigste verarbeitende Industrie. In den 1850er und 1860er Jahren gedieh Zürich zum weltweit zweitgrössten Seidenstoffproduzenten, weltberühmt für schwarzen Taft sowie für Beuteltücher zum Sieben von Mehl. Nach 1930 ging die Bedeutung der Textilindustrie stetig zurück. Viele Firmen der Seidenindustrie stellten ihren Betrieb ein. Im Jahr 2011 waren die zwei Zürcher Firmen Gessner AG und Weisbrod-Zürrer AG die letzten beiden Seidenwebereien der Schweiz. Die Seidenindustrie wirkt indirekt durch noch vorhandene Bauten und die aus der Seidenindustrie entstandenen Unternehmen wie Banken, Immobiliengesellschaften und Maschinenfabriken weiter. Seit einigen Jahren sind verschiedene Bestrebungen im Gange, auf die Bedeutung der Zürcher Seidenindustrie aufmerksam zu machen und die noch vorhandenen Textilarchive zu bewahren.
L’industria tessile, in particolare quella della seta, svolge un ruolo fondamentale nella storia del Cantone di Zurigo. Già documentata nel Trecento, l’industria della seta conobbe la sua prima grande espansione nel Seicento, poi nell'Ottocento con la costruzione di numerose fabbriche nella regione e in particolare sulla sponda sinistra del lago. Quella della seta fu la principale industria manifatturiera del Cantone dal 1840 al 1900, che portò Zurigo negli anni 1850 e 1860 ad essere il secondo produttore mondiale di tessuti in seta, rinomato internazionalmente sia per il taffetà nero sia per i filtri per setacciare la farina. L’importanza dell’industria tessile regredì costantemente dopo il 1930 e molti setifici furono costretti a chiudere. Nel 2011 ne erano attivi soltanto due in tutta la Svizzera: Gessner AG e Weisbrod-Zürrer AG, entrambi di Zurigo. L’industria della seta si rispecchia indirettamente negli edifici ancora esistenti e nelle imprese fondate in quel periodo, come le banche, le società immobiliari e le fabbriche di macchinari. Da alcuni anni sono in atto diversi sforzi per attirare l’attenzione sull’importanza dell’industria zurighese della seta e per preservare gli ultimi archivi tessili.
L'industria da textilias è fitg impurtanta en l'istorgia dal chantun Turitg. Ina impurtanza speziala ha l'industria da saida da Turitg. Ella è documentada gia per il 14avel tschientaner ed ha fatg il 17avel tschientaner in emprim grond progress. Il 19avel tschientaner èn vegnidas construidas sin la champagna, cunzunt a la riva sanestra dal Lai da Turitg, pliras fabricas da saida. Da l'onn 1840 fin l'onn 1900 è l'industria da saida stada l'industria elavuranta la pli impurtanta dal chantun Turitg. Ils onns 1850 e 1860 è Turitg sa sviluppà al segund grond producent da taila da saida da l'entir mund. Il taft nair sco er ils satgets da taila per crivlar farina eran da renum mundial. Suenter l'onn 1930 ha l'industria da textilias pers adina pli fitg sia impurtanza. Bleras firmas da l'industria da saida han serrà lur manaschis. L'onn 2011 eran las duas firmas da Turitg Gessner SA e Weisbrod-Zürrer SA las duas ultimas tessarias da saida da la Svizra. L'industria da saida ha anc adina in’influenza indirecta tras edifizis existents e tras interpresas sco bancas, societads d'immobiglias e fabricas da maschinas che derivan oriundamain da l'industria da saida. Dapi intgins onns datti differentas stentas da render attenta la publicitad a l'impurtanza da l'industria da saida da Turitg e da conservar ils archivs da textilias anc existents.
  Zurich's silk industry ...  
The textile industry, and in particular the silk industry, has been instrumental to the historical development of the Canton of Zurich. Established as early as the 14th century, the industry enjoyed a boom in the 17th century, and in the 19th century silk factories sprang up in rural areas, particularly on the left bank of the Lake of Zurich.
L’industrie textile, et notamment l’industrie de la soie, joue un rôle majeur dans l’histoire du canton de Zurich. L’industrie de la soie est particulièrement importante. Elle est déjà établie au 14e siècle et connaît son premier essor au 17e. Au 19e siècle, plusieurs fabriques de soie sont construites à la campagne, principalement sur la rive gauche du lac de Zurich. De 1840 à 1900, le travail de la soie était la plus importante des industries de transformation du canton. Dans les années 1850 et 1860, Zurich devient le deuxième plus gros producteur au monde d’étoffe de soie ; son taffetas noir et son étamine servant à tamiser la farine ont une renommée mondiale. Après 1930, l’industrie du textile perd du terrain. Beaucoup d’entreprises ferment leurs portes. En 2011, Gessner AG et Weisbrod-Zürrer AG étaient les deux dernières fabriques de tissage de soie en Suisse. L’industrie de la soie continue à faire sentir son influence à travers les bâtiments qui sont toujours là et les entreprises qui se sont développées dans son sillage comme les banques, les sociétés immobilières et les fabriques de machines. Depuis quelques années des efforts sont fait pour mettre en valeur l’importance de l’industrie zurichoise de la soie et pour conserver les archives textiles encore existantes.
Die Textilindustrie spielt in der Geschichte des Kantons Zürich eine tragende Rolle. Eine besondere Bedeutung hat die Zürcher Seidenindustrie. Sie ist bereits im 14. Jahrhundert belegt und erlebte im 17. Jahrhundert einen ersten grossen Aufschwung. Im 19. Jahrhundert wurden auf dem Land, vor allem am linken Zürichseeufer, mehrere Seidenfabriken gebaut. Von 1840 bis 1900 war die Seidenindustrie im Kanton Zürich die wichtigste verarbeitende Industrie. In den 1850er und 1860er Jahren gedieh Zürich zum weltweit zweitgrössten Seidenstoffproduzenten, weltberühmt für schwarzen Taft sowie für Beuteltücher zum Sieben von Mehl. Nach 1930 ging die Bedeutung der Textilindustrie stetig zurück. Viele Firmen der Seidenindustrie stellten ihren Betrieb ein. Im Jahr 2011 waren die zwei Zürcher Firmen Gessner AG und Weisbrod-Zürrer AG die letzten beiden Seidenwebereien der Schweiz. Die Seidenindustrie wirkt indirekt durch noch vorhandene Bauten und die aus der Seidenindustrie entstandenen Unternehmen wie Banken, Immobiliengesellschaften und Maschinenfabriken weiter. Seit einigen Jahren sind verschiedene Bestrebungen im Gange, auf die Bedeutung der Zürcher Seidenindustrie aufmerksam zu machen und die noch vorhandenen Textilarchive zu bewahren.
L’industria tessile, in particolare quella della seta, svolge un ruolo fondamentale nella storia del Cantone di Zurigo. Già documentata nel Trecento, l’industria della seta conobbe la sua prima grande espansione nel Seicento, poi nell'Ottocento con la costruzione di numerose fabbriche nella regione e in particolare sulla sponda sinistra del lago. Quella della seta fu la principale industria manifatturiera del Cantone dal 1840 al 1900, che portò Zurigo negli anni 1850 e 1860 ad essere il secondo produttore mondiale di tessuti in seta, rinomato internazionalmente sia per il taffetà nero sia per i filtri per setacciare la farina. L’importanza dell’industria tessile regredì costantemente dopo il 1930 e molti setifici furono costretti a chiudere. Nel 2011 ne erano attivi soltanto due in tutta la Svizzera: Gessner AG e Weisbrod-Zürrer AG, entrambi di Zurigo. L’industria della seta si rispecchia indirettamente negli edifici ancora esistenti e nelle imprese fondate in quel periodo, come le banche, le società immobiliari e le fabbriche di macchinari. Da alcuni anni sono in atto diversi sforzi per attirare l’attenzione sull’importanza dell’industria zurighese della seta e per preservare gli ultimi archivi tessili.
L'industria da textilias è fitg impurtanta en l'istorgia dal chantun Turitg. Ina impurtanza speziala ha l'industria da saida da Turitg. Ella è documentada gia per il 14avel tschientaner ed ha fatg il 17avel tschientaner in emprim grond progress. Il 19avel tschientaner èn vegnidas construidas sin la champagna, cunzunt a la riva sanestra dal Lai da Turitg, pliras fabricas da saida. Da l'onn 1840 fin l'onn 1900 è l'industria da saida stada l'industria elavuranta la pli impurtanta dal chantun Turitg. Ils onns 1850 e 1860 è Turitg sa sviluppà al segund grond producent da taila da saida da l'entir mund. Il taft nair sco er ils satgets da taila per crivlar farina eran da renum mundial. Suenter l'onn 1930 ha l'industria da textilias pers adina pli fitg sia impurtanza. Bleras firmas da l'industria da saida han serrà lur manaschis. L'onn 2011 eran las duas firmas da Turitg Gessner SA e Weisbrod-Zürrer SA las duas ultimas tessarias da saida da la Svizra. L'industria da saida ha anc adina in’influenza indirecta tras edifizis existents e tras interpresas sco bancas, societads d'immobiglias e fabricas da maschinas che derivan oriundamain da l'industria da saida. Dapi intgins onns datti differentas stentas da render attenta la publicitad a l'impurtanza da l'industria da saida da Turitg e da conservar ils archivs da textilias anc existents.