église – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 42 Results  www.coupdefouet.eu
  Route européenne de l´A...  
Les dernières années, il se consacrera au dessin satirique de la société et de l'église pour la revue
En los últimos años se dedicó a realizar dibujos satíricos de la sociedad y de la Iglesia para la revista
Els darrers anys es va dedicar a fer dibuixos satírics de la societat i de l'Església per a la revista
  Route européenne de l´A...  
La contribution de Gaudí à la Seu (Cathédrale), dont le principal collaborateur était alors Joan Rubió i Bellver, est d'une toute autre nature. Il travailla sur la coupole de l'église de Majorque, dans le but de promouvoir la langue et la culture catalanes sur l'île.
Entre los arquitectos catalanes citaremos en primer lugar a Domènech i Montaner que recibió un encargo importante, el Gran Hotel (1901-1903), obra espléndida de madurez del arquitecto, que ejerció una gran influencia sobre los arquitectos locales. Un sentido muy distinto tiene la aportación a la Seu de Gaudí y de quien era entonces su principal colaborador, Joan Rubió i Bellver. Su intervención hay que relacionarla con el papel predominante de la cúpula de la Iglesia mallorquina, que ambicionaba dinamizar la lengua y la cultura catalanas en la isla. El obispo Pere Joan Campins y su vicario general, Mn. Antoni M. Alcover, establecieron vínculos con grupos de cariz religioso del principado, el Cercle Artístic de Sant Lluc y la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, dos entidades de las que Gaudí era miembro. Así recibió el encargo de remodelar La Seu, en el que trabajó entre 1904 y 1912. Gaudí contó con un amplio grupo de colaboradores, entre ellos Rubió i Bellver que continuó, a partir de 1912, como director de las obras. Pero la intervención de estos dos arquitectos en la Seu va más allá de una simple reforma con finalidades litúrgicas; constituye un hito dentro de la reflexión sobre las posibilidades constructivas del arte gótico que Rubió desarrollaría, en años posteriores, en sus estudios sobre el gótico mediterráneo.
  Route européenne de l´A...  
Autour de cette magnifique voie circulaire, des architectes importants construisirent des édifices représentatifs majeurs tels que le parlement autrichien, l'hôtel de ville de Vienne et le Neue Burg ou « nouveau château », un ajout au palais Hofburg, ainsi que des musées, le Burgtheater, de nombreux palais et même une église, la Votivkirche.
Durante la segunda mitad del siglo XIX, la ciudad de Viena experimentó una importante renovación urbana. Tras la demolición de gran parte de la antigua muralla de la ciudad y sus bastiones, la zona que antes habían ocupado estas fortificaciones paso a ser el espacio constructivo más notable de la época. Bajo el reinado del emperador Francisco José I de Austria (que gobernó de 1848 a 1916), en el periodo que se inicia hacia 1860, se construyó el nuevo bulevar que rodeaba la ciudad interior como un anillo -de ahí el nombre de Ringstraße (calle anillo). A lo largo de esta espléndida vía circular, una serie de grandes arquitectos construyeron edificios importantes como el Parlamento Austriaco, el Ayuntamiento de Viena y el Neue Burg (Castillo Nuevo), un añadido al Hofburg o Palacio Imperial, así como museos, el Burgtheater, varios palacios e incluso una iglesia (Votivkirche). En cuanto al estilo, la mayoría de estos edificios pueden considerarse neoclasicistas. Las iniciativas constructivas historicistas incluían estilos como el neogótico (Ayuntamiento, Votivkirche), el neorrenacentismo (Ópera, Universidad), el neobarroco (Burgtheater) e incluso el neogriego (Parlamento). Los principales arquitectos que trabajaron en el Ringstraße fueron Gottfried Semper, Theophil Hansen, Carl von Hasenauer, August Sicard von Sicardsburg y Eduard van der Nüll.
  Route européenne de l´A...  
Ses premiers pas d'architecte, il les fait en tant qu'assistant de F. Villar i Carmona, avec des oeuvres de type religieux: réforme de la chapelle de Sant Josep de la basilique de Montserrat et travaux de l'autel de l'église de Monistrol, aujourd'hui disparu.
Realizó sus primeras intervenciones como arquitecto en calidad de ayudante del también arquitecto F. Villar i Carmona, con obras de tipo religioso: la reforma de la capilla de san José de la basílica de Montserrat y los trabajos del altar de la iglesia de Monistrol, hoy desaparecida. A lo largo de su carrera proyectó muchos edificios religiosos, gran parte de ellos de manera altruista, colaborando con Dorotea de Chopitea, entre los que destaca el templo del Sagrado Corazón de Jesús (1902; carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 111-117), que acabó su hijo, también arquitecto, Josep Maria Sagnier i Vidal.
Les seves primeres intervencions com a arquitecte van ser com a ajudant del també arquitecte F. Villar i Carmona amb obres de tipus religiós: la reforma de la capella de Sant Josep de la basílica de Montserrat i els treballs de l'altar de l'església de Monistrol, avui desaparegut. Al llarg de la seva carrera va projectar molts edificis religiosos, gran part de manera altruista, col·laborant amb Dorotea de Chopitea, dels quals destaca el temple del Sagrat Cor de Jesús (1902; carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 111-117), que va acabar el seu fill, també arquitecte, Josep Maria Sagnier Vidal.
  Route européenne de l´A...  
L'on doit à son génie la réforme de la Casa Ximenis (1914), dont on soulignera la résolution des ouvertures de la façade et l'originalité des balustrades des balcons, auxquelles sont incorporées des sièges latéraux et les sgraffites qui décorent la façade. Il est aussi l'auteur d'autres œuvres mineures, comme la chapelle latérale de l'église de Sant Francesc et la niche du couvent des pères Carmélites (1919).
Mención especial merece Josep Maria Jujol Gibert, discípulo y colaborador de Antoni Gaudí. A su genio se deben la reforma de la Casa Ximenis (1914), donde destaca la resolución de las aberturas de la fachada y la originalidad de las barandillas de los balcones, a los que incorporó unos asientos laterales, y los esgrafiados que decoran la fachada. Tiene además alguna obra menor: una capilla lateral de la iglesia de Sant Francesc y el camarín del convento de los padres Carmelitas (1919). Pero donde puso en juego su creatividad fue en el Teatro Metropol (1908-1910), ubicado en un espacio difícil en los bajos de un edificio que resolvió brillantemente con el uso de cavidades y formas insólitas inspiradas en un barco. Finalmente, Tarragona acoge también una obra de juventud de Antoni Gaudí: el altar de la iglesia de Nostra Senyora del Sagrat Cor (1910).
Mereix un especial esment Josep Maria Jujol Gibert, deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí. Al seu geni es deuen la reforma de la Casa Ximenis (1914), on destaca la resolució de les obertures de la façana i l'originalitat de les baranes dels balcons, a les quals incorporà uns seients laterals, i els esgrafiats que decoren la façana. Té també alguna obra menor: una capella lateral de l'església de Sant Francesc i el cambril del convent dels pares Carmelites (1919). Però on mostrà la seva creativitat fou en el Teatre Metropol (1908-1910), situat en un difícil espai als baixos d'un edifici que resolgué brillantment utilitzant cavitats i formes insòlites inspirades en un vaixell. Finalment, Tarragona acull també una obra de joventut d'Antoni Gaudí: l'altar de l'església de Nostra Senyora del Sagrat Cor (1910).
  Route européenne de l´A...  
L'on doit à son génie la réforme de la Casa Ximenis (1914), dont on soulignera la résolution des ouvertures de la façade et l'originalité des balustrades des balcons, auxquelles sont incorporées des sièges latéraux et les sgraffites qui décorent la façade. Il est aussi l'auteur d'autres œuvres mineures, comme la chapelle latérale de l'église de Sant Francesc et la niche du couvent des pères Carmélites (1919).
Mención especial merece Josep Maria Jujol Gibert, discípulo y colaborador de Antoni Gaudí. A su genio se deben la reforma de la Casa Ximenis (1914), donde destaca la resolución de las aberturas de la fachada y la originalidad de las barandillas de los balcones, a los que incorporó unos asientos laterales, y los esgrafiados que decoran la fachada. Tiene además alguna obra menor: una capilla lateral de la iglesia de Sant Francesc y el camarín del convento de los padres Carmelitas (1919). Pero donde puso en juego su creatividad fue en el Teatro Metropol (1908-1910), ubicado en un espacio difícil en los bajos de un edificio que resolvió brillantemente con el uso de cavidades y formas insólitas inspiradas en un barco. Finalmente, Tarragona acoge también una obra de juventud de Antoni Gaudí: el altar de la iglesia de Nostra Senyora del Sagrat Cor (1910).
Mereix un especial esment Josep Maria Jujol Gibert, deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí. Al seu geni es deuen la reforma de la Casa Ximenis (1914), on destaca la resolució de les obertures de la façana i l'originalitat de les baranes dels balcons, a les quals incorporà uns seients laterals, i els esgrafiats que decoren la façana. Té també alguna obra menor: una capella lateral de l'església de Sant Francesc i el cambril del convent dels pares Carmelites (1919). Però on mostrà la seva creativitat fou en el Teatre Metropol (1908-1910), situat en un difícil espai als baixos d'un edifici que resolgué brillantment utilitzant cavitats i formes insòlites inspirades en un vaixell. Finalment, Tarragona acull també una obra de joventut d'Antoni Gaudí: l'altar de l'església de Nostra Senyora del Sagrat Cor (1910).
  Route européenne de l´A...  
En ce qui concerne les intérieurs, on remarquera Ca l'Arquer, œuvre de Marcel·lià Coquillat, un édifice réformé par Antoni Puig Gairalt, les vitraux de la Casa Fernández œuvre de Balcells, et les mosaïques de Lluís Bru dans l'église de Sant Martí, construite dans un style éclectique par Claudi Duran i Ventosa.
El músico Enric Granados fue uno de los veraneantes más habituales y atrajo a su vez a colegas como Eduard Toldrà o Pau Casals. Entre el núcleo de pintores destacan Josep de Togores, que nació en Cerdanyola, Alexandre de Riquer, Manuel Cano, Manuel Humbert y Marià Espinal; y entre los escultores, Rafael Atché, Ismael Smith, Alberto Lena, que fundó un taller de moldes, Josep Viladomat y Francesc Juventeny.
El músic Enric Granados va ser un dels estiuejants més habituals i va atraure al seu entorn col·legues com Eduard Toldrà o Pau Casals. Entre el nucli de pintors destaquen Josep de Togores, que va néixer a Cerdanyola, Alexandre de Riquer, Manuel Cano, Manuel Humbert i Marià Espinal; i entre els escultors, Rafael Atché, Ismael Smith, Alberto Lena, que va fundar un taller de motlles, Josep Viladomat i Francesc Juventeny.
  Route européenne de l´A...  
De son atelier, à l'époque où il était déjà dirigé par son fils, A. Oriach i Rovira, proviennent plusieurs vitraux de la basilique de Santa Maria del Mar (Plaça de Santa Maria, 1) et ceux de l'église de Santa Maria del Pi (Plaça del Pi, 7), mais on retrouve aussi sa signature à Vic et Gérone.
En este taller se fabricaron, cuando ya lo dirigía su hijo, A. Oriach i Rovira, algunas vidrieras de la basílica de Santa Maria del Mar (plaza de Santa Maria, 1) y los de la iglesia de Santa Maria del Pi (plaza del Pi, 7), pero también encontramos producciones suyas en Vic y Gerona.
Van sortir d´aquest taller, quan ja el dirigia el seu fill A. Oriach i Rovira, alguns vitralls de la basílica de Santa Maria del Mar (plaça de Santa Maria, 1) i els de l´església de Santa Maria del Pi (plaça del Pi, 7), però també hi ha producció seva a Vic i Girona.
  Route européenne de l´A...  
Il obtient le diplôme d'architecte à Barcelone en 1889 et, une année plus tard, s'occupe déjà de la restauration de l'église de Sant Ramon (carretera de Morell, Reus, 1890) et remplace momentanément l'architecte municipal de Reus.
Hacia 1890 colaboró con el arquitecto L. Domènech i Montaner en los pabellones del Institut Psiquiàtric Pere Mata (1898-1922; paseo Briansó, s/n, Reus) y en 1891 fue arquitecto municipal de Reus, donde en este periodo realizó, junto con F.J. Borràs, el Matadero Municipal (1890-1892; De l'Escorxador, 1; actual sede de la Biblioteca Municipal de Reus), de un Modernismo incipiente.
  Route européenne de l´A...  
En 1882, il achète un terrain et entame la construction de l'édifice. Il commande le projet à l'architecte Francesc Villar, qui commence à construire une église de style néoclassique. Suite à des désaccords avec l'architecte, A. Gaudí reprend la direction des travaux sur recommandation de Joan Martorell, également architecte, qui est membre du Conseil des travaux.
En 1882 compró un solar e inició la construcción del edificio. Encargó el proyecto al arquitecto Francesc Villar, quien comenzó a levantar un templo de estilo neoclásico. Por desavenencias con el arquitecto, comenzó a dirigir las obras A. Gaudí, recomendado por el también arquitecto Joan Martorell, que era miembro de la Junta de Obras. A. Gaudí acabó la parte ya comenzada por F. Villar, la cripta, y propuso un nuevo proyecto para el templo de la Sagrada Familia (1882; inacabado), que fue aceptado. En 1891 comenzaron las obras del nuevo proyecto con la Fachada del Nacimiento.
L'any 1882 va comprar un solar i va iniciar la construcció de l'edifici. Va encarregar el projecte a l'arquitecte Francesc Villar, el qual començà a aixecar un temple d'estil neoclàssic. Per desa-vinences amb l'arquitecte, va encomanar la continuació de les obres a A. Gaudí, recomanat pel també arquitecte Joan Martorell, que era membre de la Junta d'Obres. A. Gaudí va acabar la part ja començada per F. Villar, la cripta, i va proposar un nou projecte per al temple de la Sagrada Família (1882; inacabat), que fou acceptat. L'any 1891 es van iniciar les obres del nou projecte amb la Façana del Naixement.
  Route européenne de l´A...  
Dès sa nomination en tant qu'architecte municipal, il élabora un plan urbanistique en vue de rénover le centre historique et de dessiner le nouveau programme d'extension. En 1911, il restaura le perron de l'église paroissiale, aujourd'hui très différent, et les jardins qui l'entourent.
Como arquitecto municipal, el mismo año de su nombramiento elaboró un plan urbanístico de reforma del casco antiguo y el de extensión del nuevo ensanche. En el año 1911 arregló las escaleras de acceso a la iglesia parroquial, ahora muy transformadas, y los jardines que la rodean. Finalmente, y fuera del límite cronológico que nos ocupa, en 1932 proyectó una fuente. La construcción pública más importante en la cual trabajó fue el proyecto para el Ayuntamiento y las escuelas que realizó entre 1910 y 1913. Se trata de un edificio de tres cuerpos: el central, de tres plantas, destinado al consistorio, y los laterales, más bajos, a escuelas de niños y niñas respectivamente. Está realizado con mampostería común de ladrillo visto alrededor de las aberturas y tiene un portal de acceso con un gran arco de medio punto dividido en tres partes por finas columnas. Entre las obras privadas de Raspall cabe destacar la casa y el café de Sebastià Bassa, que data de 1906. Se trata de una construcción entre medianeras de tres pisos de altura que presenta una fachada de mampostería común y ladrillo con ornamentación cerámica dispuesta en pequeñas hileras y en los alféizares de las ventanas.
  Route européenne de l´A...  
Cette période vit construire quelques très belles œuvres à Helsinky, telles que l'immeuble de la bourse, l'hôtel Seurahuone, la gare de chemins de fer et l'église Kallio, dont les intérieurs sont particulièrement remarquables.
Cuando la era Art Nouveau tocaba a su fin, en la década de 1910, los arquitectos finlandeses encontraron inspiración en el sentido práctico y el sentido común de la arquitectura americana. Empezaron a poner el énfasis en el pensamiento racional y en un estilo simplificado, sobre todo en los edificios de oficinas. En esta etapa se produjeron también algunos monumentos importantes en Helsinki, como el edificio de la Bolsa, el Hotel Seurahuone, la Estación del Ferrocarril, y la Iglesia Kallio, todos ellos con unos interiores especialmente bellos.
A les acaballes de l'era Art Nouveau, cap a la dècada 1910, els arquitectes finesos van trobar inspiració en el sentit pràctic i el sentit comú de l'arquitectura americana. Van començar a posar l'èmfasi en el pensament racional i en un estil simplificat, sobretot en els edificis d'oficines. En aquest període també es van produir alguns monuments importants a Hèlsinki, com l'edifici de la Borsa, l'Hotel Seurahuone, l'Estació del Ferrocarril i l'Església Kallio, tots ells amb uns interiors especialment bells.
  Route européenne de l´A...  
Il avait l'intention d'y construire une cité ouvrière en s'inspirant du concept utopiste des villes-jardins britanniques, qui permettaient de concilier travail et conditions de vie dignes. Güell sollicita la collaboration de Joan Rubió i Bellver et Francesc Berenguer pour la construction des différents immeubles du village et il confia la construction de l'église à Gaudí.
El 1890, Eusebi Güell va traslladar la fàbrica tèxtil que tenia a Sants, el Vapor Vell, a Santa Coloma de Cervelló. El seu objectiu era construir una colònia obrera a partir d'un plantejament utopista que s'inspirava en les ciutats-jardí britàniques on havia de conviure el món del treball amb unes condicions de vida dignes. Güell va demanar la col·laboració de Joan Rubió i Bellver i Francesc Berenguer per a la construcció dels diferents edificis del poble i va encarregar a Gaudí la construcció de l'església. Gaudí hi va treballar entre 1898 i 1914, amb un ambiciós projecte basat en la superposició de dues capelles amb l'objectiu de posar a prova el sistema constructiu de la Sagrada Família. En deixar Gaudí la direcció, només s'havia aixecat l'església baixa que es coneix com a Cripta Güell.
  Route européenne de l´A...  
À Barcelone, il a exécuté le grand autel de l'église de la Concepció (1871; Aragó, 299 - Passatge Rector Oliveras, 1-5) et la partie la plus ancienne de l'Hôpital du Sagrat Cor (1885; Viladomat, 288), deux oeuvres de style néogothique.
En Barcelona trabajó en 1871, en el altar mayor de la iglesia de la Concepción (Aragó, 299 -pasaje Rector Oliveras, 1-5) y en la parte antigua del Hospital del Sagrat Cor (1885; Viladomat, 288) ambas obras de estilo neogótico.
A Barcelona va treballar el 1871 en l'altar major de l'església de la Concepció (Aragó, 299 -passatge Rector Oliveras, 1-5) i en la part antiga de l'Hospital del Sagrat Cor (1885; Viladomat, 288), ambdues obres d'estil neogòtic.
  Route européenne de l´A...  
[Intérieur d´église], 1894, Institut d´Art et Recherche, Barcelone), mais, très vite, il doit se consacrer davantage à l´orfèvrerie de son père, emploi qu´il conservera toute sa vie professionnelle. À sa maturité, il se décide pour la littérature et, sous le pseudonyme de «J.V. Colimines», publie des romans, des nouvelles et quelques pièces de théâtre.
[Interior de iglesia], 1894; Institut d´Art i Investigació), pero muy pronto tuvo que dedicarse más al taller de orfebrería de su padre, tarea que ejerció durante toda su vida profesional. En la etapa de madurez se inclinó por el campo literario y, con el pseudónimo de "J.V. Colomines" publicó narraciones y novelas y alguna pieza teatral. Su obra siempre se movió en torno a temas sociales marginales.
, 1894, Institut d´Art i Investigació, Barcelona), però ben aviat va haver de dedicar-se més al taller d´orfebreria del seu pare, tasca que exercí durant tota la seva vida professional. En l´etapa de maduresa s´inclinà pel camp literari, i amb el pseudònim de "J.V. Colomines" publicà narracions i novel·les i alguna peça teatral. La seva obra sempre es mou entorn de temes socials marginals.
  Route européenne de l´A...  
Dans ses oeuvres de jeunesse, on retrouve, comme il le reconnaissait lui-même, l'influence d'A. Gaudí avec qui il avait collaboré lors d'un projet conçu par ce dernier à l'occasion des Fêtes Balmesianes de Vic. À Barcelone, il construit l'église du Carme (1909; Bisbe Laguarda, 15).
Sus obras de juventud evidencian la influencia de A. Gaudí, como él mismo reconoció, con quien había colaborado en el proyecto que Gaudí había ideado para celebrar las Fiestas Balmesianas de Vic. En Barcelona edificó la iglesia del Carme (1909; Bisbe Laguarda, 15).
En les seves obres de joventut és palesa la influència d'A. Gaudí, com ell mateix va reconèixer, amb el qual havia col·laborat en el projecte que aquest va idear per a la celebració de les Festes Balmesianes a Vic. A Barcelona va edificar l'església del Carme (1909; Bisbe Laguarda, 15).
  Route européenne de l´A...  
Cet itinéraire, qui coïncide avec l´exposition que CaixaForum consacre à l´architecte, prétend montrer les différentes typologies architectoniques de cet artiste prolifique, à travers la visite d´édifices comme la Banqua Arnús, la Casa Miquel Farguas, l´église de Pompéi, ainsi qu´un hôtel particulier situés sur l´avenue Diagonal.
Del sábado 1 de octubre de 2011 al 8 de enero de 2012 se propone un itinerario guiado para conocer la obra de Enric Sagnier, el arquitecto que cuenta con el mayor número de edificios en Barcelona. Con este itinerario, que coincide con la exposición que CaixaForum dedica al arquitecto, se pretende mostrar las distintas tipologías arquitectónicas de este prolífico artista, a través de la visita de edificios como la Banca Arnús, la Casa Miquel Fargas, la iglesia de Pompeia, o una casa unifamiliar ubicada en la Diagonal.
  Route européenne de l´A...  
En 1866, il fonde l'Association Spirituelle des Dévots de Saint Joseph afin d'en répandre le culte. Pour ce faire, il fera bâtir à Barcelone une église en l'honneur du saint et de la famille chrétienne.
Hombre muy culto y religioso, librero de profesión, era propietario de una librería religiosa en Barcelona. Realizó un viaje a Roma y, al volver, se dedicó a difundir el culto a san José. En 1866 fundó la Asociación Espiritual de Devotos de San José con la voluntad de divulgar su culto. Con esta finalidad quiso construir un templo en Barcelona en honor al santo y a la familia cristiana.
Home molt culte i religiós, llibreter de professió, era propietari d'una llibreria religiosa a Barcelona. Va fer un viatge a Roma i en tornar-ne es va dedicar a difondre el culte a sant Josep. El 1866 va fundar l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep amb la voluntat de divulgar el seu culte. Amb aquesta finalitat va voler construir un temple a Barcelona en honor al sant i la família cristiana.
  Route européenne de l´A...  
Cet itinéraire, qui coïncide avec l´exposition que CaixaForum consacre à l´architecte, prétend montrer les différentes typologies architectoniques de cet artiste prolifique, à travers la visite d´édifices comme la Banqua Arnús, la Casa Miquel Farguas, l´église de Pompéi, ainsi qu´un hôtel particulier situés sur l´avenue Diagonal.
This exhibition, which the Maison Autrique is dedicating to Victor Horta, proposes following or retracing the key moments of a piece of architecture which has long since disappeared. This initiative is another push in the movement to recover Art Nouveau history, a movement that has been of the highest importance in the Brussels region for several years.
L'exposició que la Maison Autrique dedica a Victor Horta es proposa seguir o resseguir els moments clau d'una obra arquitectònica avui desapareguda. Aquesta iniciativa s'inscriu dins el moviment de recuperació de la memòria de l'Art Nouveau, un moviment important des de fa uns anys a la regió brussel·lesa.
  Route européenne de l´A...  
Ses édifices les plus importants sont la Anker-Haus on the Graben (1er district, 1895), ses deux villas (19e district, 1888 et 1911), les édifices sur LinkeWienzeile (6e district, 1898/99), la Postsparkasse [Caisse d'épargne de la poste] (1er district, 1906) et la Kirche am Steinhof [Église de St. Leopold, Steinhof] (14e district, 1907).
El discípulo más importante de los arquitectos del Ringstraße fue Otto Wagner (1841-1918). Wagner fue además el arquitecto más notable del periodo Jugendstil o modernista en Viena. Sus edificios más destacados son la Casa Anker, en el Graben (distrito 1, 1895), dos villas (distrito 19, 1888 y 1911), los edificios del LinkeWienzeile (distrito 6, 1898-1899), el edificio de la Postsparkasse (Caja Postal de Ahorros, distrito 1, 1906) y la iglesia de Steinhof (distrito 14, 1907). Inicialmente utilizó formas historicistas, pero hacia 1900 Wagner empezó a producir diseños cada vez más austeros y sobrios. La ornamentación pasa a un segundo plano y a menudo se diseña con la intención de dar la impresión de estricta funcionalidad.
  Route européenne de l´A...  
Grâce à la beauté du paysage, l'abondance de l'eau et de bonnes communications, la ville devint un point d'attraction de la bourgeoisie et des intellectuels barcelonais entre 1880 et 1930. Ce phénomène donna naissance à une nouvelle architecture et à l'apparition de maisons de location, de casinos, d'une nouvelle église et de villas luxueuses qui modifièrent le paysage urbain.
El Modernisme de la ciudad tiene su origen en el veraneo. Gracias a la belleza del paisaje, la abundancia de agua y las buenas comunicaciones, entre la década de 1880 y la de 1930, fue un punto de atracción de la burguesía y los intelectuales barceloneses, lo cual dio lugar a una nueva arquitectura con casas de alquiler, casinos, una nueva iglesia y lujosas torres que modificaron el paisaje urbano.
El Modernisme de la ciutat té l'origen en l'estiueig. Gràcies a la bellesa del paisatge, l'abundància d'aigua i les bones comunicacions, entre la dècada de 1880 i la de 1930, va ser un punt d'atracció de la burgesia i els intel·lectuals barcelonins. Aquest fet va generar una nova arquitectura amb cases de lloguer, casinos, una nova església i luxoses torres que van modificar el paisatge urbà.
  Route européenne de l´A...  
La société se charge de la conservation de l'église Queen's Cross (1896-1899), située dans le quartier de Maryhill, près du centre de Glasgow ; il s'agit du seul édifice religieux conçu par Mackintosh.
La societat té cura de l'església Queen's Cross (1896-1899), al barri de Maryhill, prop del centre de Glasgow, l'únic edifici religiós projectat per Mackintosh. Tot el conjunt està inspirat en els sistemes de construcció propis de l'estil gòtic i està dominat per una potent torre que sembla la d'un castell normand.
  Route européenne de l´A...  
Il avait l'intention d'y construire une cité ouvrière en s'inspirant du concept utopiste des villes-jardins britanniques, qui permettaient de concilier travail et conditions de vie dignes. Güell sollicita la collaboration de Joan Rubió i Bellver et Francesc Berenguer pour la construction des différents immeubles du village et il confia la construction de l'église à Gaudí.
El 1890, Eusebi Güell va traslladar la fàbrica tèxtil que tenia a Sants, el Vapor Vell, a Santa Coloma de Cervelló. El seu objectiu era construir una colònia obrera a partir d'un plantejament utopista que s'inspirava en les ciutats-jardí britàniques on havia de conviure el món del treball amb unes condicions de vida dignes. Güell va demanar la col·laboració de Joan Rubió i Bellver i Francesc Berenguer per a la construcció dels diferents edificis del poble i va encarregar a Gaudí la construcció de l'església. Gaudí hi va treballar entre 1898 i 1914, amb un ambiciós projecte basat en la superposició de dues capelles amb l'objectiu de posar a prova el sistema constructiu de la Sagrada Família. En deixar Gaudí la direcció, només s'havia aixecat l'església baixa que es coneix com a Cripta Güell.
  Route européenne de l´A...  
Il convient également de mentionner l'église de San Andrés, conçue par Fernández Reyero. Pour cette structure religieuse, on introduisit un élément propre à l'architecture industrielle, la brique, en tant qu'élément fonctionnel et ornemental, ce qui dénote une approche expérimentale.
La presencia de Gaudí en esta ciudad dejó huella, una preocupación por incorporar el eco de lo que ya empezaba a ser la arquitectura moderna. Cabe destacar la iglesia de San Andrés, proyectada por Fernández Reyero, en la cual se incorpora a una tipología religiosa el uso del ladrillo como elemento funcional y ornamental, propio de la arquitectura industrial, lo que denota una actitud de experimentación.
  Route européenne de l´A...  
Fils de l'architecte Rovira i Trias, il obtient en 1866 le diplôme de l'École d'architecture de Madrid. Peu après, le voici déjà construisant le clocher de la paroisse de les Corts, dans le style de l'église mais avec des applications de fer.
Hijo del arquitecto Rovira i Trias, obtuvo el título de arquitecto en 1866 en la Escuela de Arquitectura de Madrid y, poco después, ya estaba construyendo el campanario de la iglesia parroquial de Les Corts, siguiendo el estilo del templo, pero con aplicaciones de hierro.
Fill de l'arquitecte Rovira i Trias, va obtenir el títol d'arquitecte el 1866 a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i poc després ja estava construint el campanar de l'església parroquial de les Corts seguint l'estil del temple però amb aplicacions de ferro.
  Route européenne de l´A...  
Antoni Gaudí, 1898-1908. Crypte de l'église de la Colònia Güell (© Consorci Colònia Güell)
Antoni Gaudí, 1898-1908. Cripta de l'església de la Colònia Güell (© Consorci Colònia Güell)
  Route européenne de l´A...  
Gros plan du vitrail de l'église (© Stuart Robertson)
Detall de vitrall de l'església (© Stuart Robertson)
  Route européenne de l´A...  
Le Consortium de la Colònia Güell a été constitué en 1993 dans le but de gérer l'église de la cité ainsi que les pinèdes alentour. Il est formé par les entités suivantes: Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Institut Català del Sol de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona et la Mairie de Santa Coloma de Cervelló.
El Consorci de la Colònia Güell es va constituir el 1993 per gestionar l'església de la Colònia i les pinedes que l'envolten. Està constituït pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.
  Route européenne de l´A...  
Antoni Gaudí, 1898-1908. Crypte de l'église de la Colònia Güell (© Consorci Colònia Güell)
Antoni Gaudí, 1898-1908. Cripta de la iglesia de la Colonia Güell (© Consorci Colònia Güell)
  Route européenne de l´A...  
L'église Mackintosh de Queen's Cross
La iglesia Mackintosh de Queen's Cross
L'església Mackintosh de Queen's Cross
1 2 Arrow