|
|
[8] (В реалност, канонът на Писанието е бил сложен в църковен съвет след смъртта на Константин - през деня на Константин е бил много по-загрижен с божествеността и природа на Христос.) “Измисленият” исторически урок на Браун е псевдо-академични извъртяния които постоянно са опровергани от исторически и библейски учени.
|
|
|
Pero el asalto en contra de Cristo y Su Palabra, la Biblia, en El Código Da Vinci corre más profundamente que un mero debate de la teoría de una conspiración antigua. Al plantar semillas de dudas en la mente de los lectores, en referencia a cómo la Biblia vino a existir, la novela—y presumiendo, la película también —se convierte en un asalto directo en contra de la autoridad de las Escrituras. De acuerdo al protagonista de esta novela de ficción, el ficticio historiador creado por el Sr. Brown, llamado Leigh Teabing,[7] el Emperador Romano, Constantino buscó entre los antiguos evangelios, haciendo elección de los que mejores sirvieran a su agenda política, y creando, lo que nosotros ahora conocemos como la Biblia, a la vez que, por su propia voluntad, suprimía otros documentos más viables.[8] (En realidad, el canon de las Escrituras no fue entregado al consejo de las iglesias hasta después de la muerte de Constantino—el Consejo de Nicea en los tiempos de Constantino estaba mucho más preocupado por la divinidad y la naturaleza de Cristo). La historia “ficticia” del Sr. Brown sobre la lección de la historia es una mofa seudo-académica que ha sido repetidamente refutada por los estudiosos de la historia y de la Biblia.[9]
|
|
|
Por sulmi kundër Krishtit dhe fjalës së tij, biblës, në Kodin e Da Vinçit shkon shumë më thellë se fakti i vetëm që botohet në një formë të re të një teorie konspiracioni të lashtë. Duke mbjellë farën e dyshimit në mëndjen e lexuesit, se si lindi ekzistenca e biblës, novela – dhe siç duket edhe filmi – behet nje sulm direkt kundër autoritetit të biblës. Sipas Leigh Teabing,[7] historiani i trilluar nga Dan Brown, perandori romak Kostandini zgjodhi nepër ungjillet e lashta dhe i mori ata që i përshtateshin me fushatën e tij politike, duke krijuar atë që ne tani e kemi si Bibël, ndërsa me dashje ndaloi dokumente të tjera, më të qëndrueshme.[8] (Ne realitet, kanuni i biblës nuk ishte nxjerrë te nje këshill i kishës deri mbrapa qe kishte vdekur Kostandini – këshilli në Nicaea i kohës së Kostandinit u intersua shumë më shumë për hyjninë dhe natyren e Krishtit.) Mesimi i historisë i trilluar nga Brown është një mashtrim pseudo-akademik i cili është rrëzuar herë pas herë nga shkollarë historik dhe biblik.[9]
|
|
|
Però l'agressió contra Crist i la Seva Paraula, la Bíblia, al Al Codi Da Vinci es més profund que el simple sofregit d'una teoria de conspiració antiga. Plantant llavors de dubte en la ment del lector pel que fa a com la Bíblia vingué a l’existència, la novel·la -i presumiblement la pel·lícula també- es converteix en una atac directe contra l'autoritat de les Escriptures. Segons l’historia fictícia de Mr. Brown, Leigh Teabing, [7] l'Emperador Romà Constantí trià d’entre els evangelis antics i escollí aquells que s'ajustaven a la seva agenda política, creant així el que ara tenim com la Bíblia, mentre que deliberadament suprimia d’altres documents més viables. [8] (En realitat, el cànon d'Escriptures no es posà davant d’un consell d'església fins després de la mort de Constantí –El Concili de Nice del dia de Constantí fou més relacionat amb la divinitat i natura de Crist.) La lliçó d'història “fictícia” de Brown és pseudoacadèmica argúcia que ha estat repetidament refutada per escolars històrics i bíblics. [9]
|
|
|
그러나 다빈치 코드에서의 예수님과말씀, 성경에 대한 공격은 단순한 고대 음모이론보다 훨씬 더 깊다. 독자들의 마음에 의심의 씨앗을 심음으로써 이 소설은(그리고 영화도 아마 마찬가지로) 성경의 권위에 대해 직접적인 공격을 하고 있다. 댄 부라운의 가상의 역사학자 레이 티빙(Leigh Teabing)[7]에 따르면 오늘날 우리가 보고 있는 성경은 로마의 콘스탄틴(Constantine)황제가 선택적으로 고른 복음이라는 것이라고 한다. 그당시에 있던 복음중에서 더 실제적인 것들을 의도적으로 제외시키고 콘스탄틴황제의 정치적 목적에 맞는 것들만을 고른 것이 오늘날의 성경이라고 하는 것이다.[8](실제에 있어서 정경(正俓, canon) 목록은 콘스탄틴 황제의 사후에야 거론되었다. 콘스탄틴 시대의 니체아 공의회(Nicene Council)에서는 예수님의 신성에 대한 논의가 더 관심사였다.) 소설속의 역사 수업은 아카데믹과는 거리가 먼 역사학자들과 성경학자들에 의해 논박된 궤변에 불과한 것이다[9]
|
|
|
Ale útok proti Kristovi a Jeho Slovu, Biblii, v Da Vinciho kóde siaha oveľa ďalej ako len k oživeniu starovekej teórie sprisahania. Tým, že zasieva do mysle čitateľa semienko pochybnosti, čo sa týka pôvodu Biblie, stáva sa román – a pravdepodobne aj film – priamym útokom proti autorite Písma. Podľa Leigha Teabinga, fiktívneho historika pána Browna,[7] prešiel rímsky cisár Konštantín cez staroveké evanjeliá a vybral tie, ktoré sa hodili k jeho politickému programu, čím vytvoril to, čo dnes máme ako Bibliu, zatiaľ čo úmyselne zatajil ďalšie realizovateľnejšie dokumenty.[8] (V skutočnosti nebol kánon Písma predložený rade cirkvi skôr ako po smrti Konštantína – koncil v Nicej za života Konštantína sa oveľa viac zaujímal o božstvo a pôvod Krista.) Brownova „fiktívna“ lekcia z histórie je pseudo-akademickým šikanovaním, ktoré bolo opakovane vyvrátené historickými a biblickými odborníkmi.[9]
|
