|
Город, полный удивительных мест, раз почти неизвестны, за исключением "книжных червей", пренебречь, и отсутствуют каждый день, но в другом месте было бы поводом для торжества или, возможно, музеи на открытом воздухе.
|
|
A city full of surprising places, times almost unknown except for the "bookworms", neglected and absent from everyday but anywhere else would be cause for celebration or perhaps outdoor museums. Always remember one afternoon I spent in front of the old palace of Tefkur, near the walls. Passing through a hole in the wall brick and quite confusing on cue, Tefkur facade Sarayi, perhaps one of the last residences of the Byzantine royal family, maybe a Commeno or a Pleustes, opened lonely, only with the company of cats, and me. That a place with a fascinating history, with centuries of life and vicissitudes, can go unnoticed, is something that has always fascinated me. But, course, no comparison to the palaces of Sultanahmet ...
|
|
Une ville pleine de lieux surprenants, parfois presque inconnus à l'exception du «rats de bibliothèque», négligé et absent de tous les jours, mais nulle part ailleurs serait cause de célébration ou peut-être les musées de plein air. Rappelez-vous toujours un après-midi, j'ai passé devant l'ancien palais de Tefkur, à proximité des parois. En passant par un trou dans le mur de briques et assez déroutant au bon moment, Tefkur façade Sarayi, peut-être l'une des dernières résidences de la famille royale byzantine, peut-être un Commeno ou un Pleustes, ouvert solitaire, seulement avec la compagnie des chats, et moi. C'est un endroit avec une histoire fascinante, avec des siècles de vie et les vicissitudes, peut passer inaperçue, c'est quelque chose qui m'a toujours fasciné. Mais, cours, aucune comparaison avec les palais de Sultanahmet ...
|
|
Eine Stadt voller überraschender Plätze, mal fast unbekannt, außer für die "Leseratten", vernachlässigt und abwesend aus dem Alltag, aber überall sonst ein Grund zum Feiern oder vielleicht Freilichtmuseen sein. Immer daran denken, einen Nachmittag verbrachte ich vor dem alten Palast des Tefkur, in der Nähe der Wände. Durch ein Loch in der Wand Ziegel und ziemlich verwirrend auf Stichwort, Tefkur Fassade Sarayi, vielleicht eine der letzten Wohnsitze des byzantinischen königlichen Familie, vielleicht ein Commeno oder ein Pleustes, geöffnet einsam, nur mit der Gesellschaft von Katzen, und mich. Dass ein Ort mit einer faszinierenden Geschichte, mit Jahrhunderten des Lebens und Wechselfälle, kann unbemerkt, ist etwas, das mich schon immer fasziniert. Aber, Natürlich, kein Vergleich zu den Palästen der Sultanahmet ...
|
|
Una città piena di luoghi sorprendenti, volte quasi sconosciuti, tranne per il "topi di biblioteca", trascurato e assente da tutti i giorni, ma in nessun altro sarebbe motivo di celebrazione o forse musei all'aperto. Ricordate sempre un pomeriggio ho passato davanti al vecchio palazzo di Tefkur, vicino alle pareti. Passando attraverso un buco nel muro di mattoni e molto confusa al momento giusto, Tefkur facciata Sarayi, forse una delle ultime residenze della famiglia reale bizantino, forse un Commeno o un Pleustes, aperto solitario, solo con la compagnia di gatti, e mi. Che un luogo con una storia affascinante, con secoli di vita e le vicissitudini, può passare inosservato, è una cosa che mi ha sempre affascinato. Ma, corso, nessun confronto ai palazzi di Sultanahmet ...
|
|
Uma cidade cheia de lugares surpreendentes, vezes quase desconhecidos, exceto para os "ratos de biblioteca", negligenciado e ausente do cotidiano, mas em qualquer outro lugar seria motivo de comemoração ou museus ao ar livre, talvez,. Lembre-se sempre de uma tarde que passei em frente ao antigo palácio do Tefkur, perto das muralhas. Passando por um buraco na parede de tijolo e um pouco confuso na hora, Tefkur fachada Sarayi, talvez uma das últimas residências da família real bizantina, talvez um Commeno ou um Pleustes, abriu solitário, apenas com a companhia de gatos, e me. Que um lugar com uma história fascinante, com séculos de vida e vicissitudes, pode passar despercebida, é algo que sempre me fascinou. Mas, claro está, nenhuma comparação com os palácios de Sultanahmet ...
|
|
Een stad vol verrassende plaatsen, tijden vrijwel onbekend, behalve voor de "boekenwurmen", verwaarloosd en afwezig uit het dagelijks, maar ergens anders zou reden voor een feestje of misschien openluchtmusea zijn. Onthoud altijd een middag bracht ik door in de voorkant van het oude paleis van Tefkur, in de buurt van de muren. Die door een gat in de muur van baksteen en nogal verwarrend on cue, Tefkur gevel Sarayi, misschien wel een van de laatste woningen van het Byzantijnse koninklijke familie, misschien een Commeno of een Pleustes, geopend eenzaam, alleen met het gezelschap van katten, en mij. Dat een plaats met een fascinerende geschiedenis, met eeuwen van het leven en de lotgevallen, kan onopgemerkt blijven, is iets dat mij altijd heeft gefascineerd. Maar, cursus, geen vergelijking met de paleizen van Sultanahmet ...
|
|
Una ciudad llena de rincones sorprendentes, moltes vegades gairebé desconeguts excepte per a les "rates de biblioteca", oblidades i absents de la rutina diària però que en qualsevol altre lloc serien motiu de celebració o potser museus a l'aire lliure. Sempre recordaré una tarda que vaig passar davant de l'antic palau de Tefkur, prop de les muralles. Passant a través d'un forat de maó en el mur i seguint una indicació bastant confusa, la façana de l'Tefkur Sarayi, potser una de les últimes residències de la família reial bizantina, potser d'un Commeno od'un Pleustes, s'obria solitària, només amb la companyia dels gats, i per a mi. Que un lloc amb una història tan fascinant, amb segles de vida i vicissituds, pugui passar desapercebuda, és una cosa que sempre m'ha fascinat. Però, Per descomptat, no admet comparació davant els palaus de Sultanahmet ...
|
|
Una ciudad llena de rincones sorprendentes, muchas veces casi desconocidos excepto para las “ratas de biblioteca”, olvidadas y ausentes del ajetreo diario pero que en cualquier otro lugar serían motivo de celebración o quizá museos al aire libre. Siempre recordaré una tarde que pasé frente al antiguo palacio de Tefkur, cerca de las murallas. Pasando a través de un agujero de ladrillo en el muro y siguiendo una indicación bastante confusa, la fachada del Tefkur Sarayi, quizá una de las últimas residencias de la familia real bizantina, quizá de un Commeno o de un Pleustes, se abría solitaria, solo con la compañía de los gatos, y para mí. Que un lugar con una historia tan fascinante, con siglos de vida y vicisitudes, pueda pasar desapercibida, es algo que siempre me ha fascinado. Ali, tečaj, no admite comparación ante los palacios de Sultanahmet…
|
|
Hiri bat, leku harrigarri betetako, aldiz, ia ezezaguna "bookworms" izan ezik, ahaztutako eta eguneroko ausente baina inon ospakizunaren arrazoia edo, agian, aire libreko museo litzateke. Beti gogoratu arratsalde igaro Tefkur antzinako jauregi aurrean dut, hormak gertu. Adreiluzko horma zulo baten bidez, eta pasatzen nahiko cue on nahasia, Tefkur fatxada Sarayi, agian, errege familia bizantziar azken egoitzak bat, agian Commeno edo Pleustes bat, ireki bakartia, bakarrik katuak enpresarekin, eta ni. Zoragarria historia leku bat, mendeetan bizi-eta gorabeherak dituzten, oharkabean joan ahal, zerbait izan da beti liluratu me. Baina, ikastaroa, to Sultanahmet jauregiak konparatuz ez ...
|