|
|
We are not capable of feeling the same or similar way, in front of the work that the collector owns. His is unique. And that special enjoyment could be found in the same way at the state collector and at the private one: Napoleon, requiring works of art in all European countries and in Egypt to form the great Louvre, had parallel emotions like the ones of the collector who is looking for in small art galleries,who doubts in the purchase, who discusses the price.
|
|
|
No som capaços de sentir de la mateixa manera o semblant, davant l’obra que el col·leccionista posseeix. El seu sentiment és únic. I aquest gaudi especial el trobem de la mateixa manera en el col·leccionista d’estat com en el col·leccionista privat: Napoleó, requisant obres d’art en tots els països d’Europa i Egipte per constituir el gran Louvre, tenia emocions paral·leles a les del col·leccionista que busca en petites galeries, que dubta a l’hora de comprar, que discuteix els preus. Tots dos amplien, cadascun a la seva manera, la col·lecció que configuren; tots dos gaudeixen de la sensació d’ampliar el conjunt i de descobrir peces puntuals. Arribats a aquest punt, connectem novament amb Morán-Checa: no tan sols en el fet de la necessitat imperiosa que el col·leccionista sent d’atresorar, sinó en el fet que el conjunt va reunint sigui una veritable imatge del món i es constitueixi en un perfecte microcosmos. Aquí ens trobem en un punt cabdal, essencial, del fervor del col·leccionista: no es tracta de tenir el major nombre d’obres d’art sinó de perfilar una visió concreta d’un espai determinat. I és aleshores quan el col·leccionista deixa de ser un simple recopilador per convertir-se en un autèntic creador. I és aleshores quan el que és materialment superflu esdevé espiritualment necessari. No importa quina sigui la motivació que ha portat una persona a convertir-se en col·leccionista: es pot trobar –ja ho hem vist- en impulsos espirituals, estètics i materials, socials i econòmics. Sigui quina sigui aquesta motivació fa que el col·leccionista pugui arribar a ser un veritable creador. El col·leccionista cerca, selecciona, escull, refusa: de mica en mica tanca, amb noves peces, un trencaclosques que no té una pauta prèvia sinó que són el temps i la intuïció els que van constituint l’obra. És en el fet de crear un món, una teoria, una sensibilització on el col·leccionista troba la seva veritable passió i la seva raó de ser. Sigui quin sigui el nivell socioeconòmic del col·leccionista, sempre es troba davant d’un condicionant: el valor de l’obra, el valor material. El preu és un condicionant que, en ocasions, impedeix, àdhuc als col·leccionistes més adinerats, d’obtenir una obra. El preu li provoca renúncies, li origina dubtes, li estableix límits, cosa que significa que el preu no és tan sols una frontera que impedeix la compra d’una nova peça per a la col·lecció sinó que esdevé en el motor que pot orientar una col·lecció cap a un vessant concret
|
