|
Algunos de aquellos campos se han abandonado y se han convertido progresivamente en bosque, aún así, cada parada, cada finca mantiene el topónimo con el que sus propietarios los designan. A quien le guste contemplar la vegetación, irá descubriendo una gran variedad de especies: pino blanco y albar, roble, castaño, boj, álamo blanco, arce, gatell, brezo, fresno, tejo, etc.
|
|
The hermitage is first mentioned in a thirteenth century document. The 2km long path to the chapel, whether on foot or by car, is really relaxing. The road crosses fields of hazelnut and almond trees, gardens and forests, and also a stream, the Barral. Some of these fields have been abandoned and have become progressively afforested, yet each corner, each farm, keeps its original name. For those wishing to admire the vegetation, you will discover a variety of species: white pine and juniper, oak, chestnut, box, poplar, maple, heather, ash, yew, and so on. Well along the road there is a signpost on your left, which specifies that it was a valuable lime kiln. Soon we come to a square specially designed for taking a lunch break. The chapel is tucked in at the foot of the slopes, in steep sandy soils, surrounded by forest, on the northern slopes of a place called the Peak Balanyà.
|
|
Il est déjà cité dans un document du XIIIe siècle. Les 2 km qui doivent se faire pour arriver à lui, tant s'ils sont faits à pied ou en voiture, sont réellement reposants. Le chemin traverse des champs de noisetiers, amandiers, des vergers et forêts, et aussi un ruisseau, celui du Barral (qui ne baisse pas de toute l'année). Certains de ces champs ont été abandonnés et ils se sont progressivement transformés en forêt, chaque propriété maintient le toponyme avec lequel ses propriétaires les désignent. Celui ou celle qui aime contampler la végétation, découvrira une grande variété d'espèces : pin blanc et albar, chêne, marronnier, astic, peuplier blanc, érable, gatell, bruyère, frêne, palet, etc. En avançant sur le chemin nous rencontrons une indication, à main gauche, qui spécifie que dans sa partie arrière il y avait un précieux four à chaux. Nous arrivons rapidement à une place qui a été arrangée pour ce restaurer. L'ermitage est presque dissimulé au pied des pentes, dans des terres sablonneuses aux pentes prononçées, entourée de forêt, il s'appuie sur le versant nord d'un lieu appelé le pic du Balanyà.
|
|
Ja se cita en un document del segle XIII. Els 2 km que cal fer per arribar a l'ermita, tant si es fan a peu o amb cotxe, són realment relaxants. El camí travessa els camps d'avellaners, ametllers, horts i boscos, i també un rierol, el del Barral (que no baixa tot l'any). Alguns d'aquells camps s'han abandonat i s'han convertit progressivament en bosc, tot i així, cada parada, cada finca manté el topònim amb la qual els seus propietaris les designen. A qui li agradi contemplar la vegetació, anirà descobrint una gran varietat d'espècies: pi blanc i rojalet, roure, castanyer, boix, àlbers, auró, gatell, bruc, freixe, teix, etc. Ben avançat el camí es troba un cartell indicatiu, a mà esquerra, que especifica que al seu darrere hi existí un valuós forn de calç. Aviat s'arriba a una plaça que s'arranjà per poder-hi anar a dinar o a fer-hi algun àpat. L'ermita es troba quasi amagada al peu dels costers, en terres arenoses de fort pendent, rodejada de bosc i es recolza a la falda nord d'un lloc anomenat el Picó del Balanyà.
|