|
|
Intuïtivament, es pot acceptar que hi ha un cert límit a partir del qual el deute s'allunya del compliment estricte de les seves funcions i comença a generar riscos i costos. El risc essencial és que, en una situació d'endeutament excessiu, el deutor sigui més vulnerable a possibles xocs de renda, de tipus d'interès o d'incertesa. Així, un canvi inesperat en el flux de renda previst, un empitjorament de les condicions de finançament o un deteriorament de les expectatives presenten més risc en condicions d'endeutament excessiu. Així mateix, fins i tot en absència d'aquest xoc, un endeutament excessiu implica costos. Per exemple, està documentat que les empreses massa endeutades poden incórrer en decisions d'inversió empresarial no òptimes en rebutjar projectes rendibles, els beneficis dels quals es destinarien al servei del deute contret en el passat. Quan aquest comportament es generalitza, el resultat agregat és un creixement menor. Així, Richard Koo ha analitzat com una part de les empreses japoneses van passar de ser maximitzadores de beneficis a minimitzadores de deute i van empitjorar la llarga recessió japonesa dels anys noranta, ja que van provocar que la política monetària expansiva perdés una part de la seva efectivitat. A més a més, si es produeix el temut xoc, no es pot descartar un racionament del crèdit per part del sector financer.
|
