|
|
From the 18th century, Geneva was imbued with a naturalist spirit owing as much to the influence of Jean-Jacques Rousseau as it does to the local work of great botanists. Indeed, Augustin Pyramus de Candolle, Horace-Bénédict de Saussure and Pierre Edmond Boissier all taught in the city.
|
|
|
Dès le XVIIIe siècle s’affirme à Genève un esprit naturaliste qui doit autant à l’influence de Jean-Jacques Rousseau qu’aux travaux locaux de grands botanistes. C’est en effet dans la Cité de Calvin que professaient Augustin Pyrame de Candolle, Horace-Bénédict de Saussure ou Pierre Edmond Boissier. Le premier contribue à créer le Jardin botanique de Genève (1817), bientôt assorti d’un Conservatoire (1824), et fait ainsi prendre tout son essor à cette science « aimable », que la haute société pratiquait également par loisir. Cette vogue a contribué à faire de Genève la « Cité des parcs », tant elle abrite d’anciens jardins privés devenus arboretums, associant de longue date essences indigènes et exotiques rares…
|
|
|
Im 18. Jahrhundert wird in Genf ein naturwissenschaftlicher Geist spürbar, der zweifellos Jean-Jacques Rousseau und den lokalen Forschungsarbeiten einiger grosser Botaniker zu verdanken ist. Tatsächlich lehrten in der Calvinstadt so berühmte Naturwissenschaftler wie Augustin Pyrame de Candolle, Horace-Bénédict de Saussure oder Pierre Edmond Boissier. Ersterer wirkte mit an der Gründung des Botanischen Gartens in Genf (1817), dem wenig später ein Konservatorium (1824) angehörte und zur Blüte dieser Wissenschaft beitrug, die von der Oberschicht auch als Liebhaberei betrieben wurde. Dank dieser botanischen Modeströmung ist Genf zur "Stadt der Parks" geworden, wo sich so mancher Privatgarten in ein Arboretum verwandelt hat und wo einheimische und seltene exotische Arten schon seit langer Zeit nebeneinander wachsen und gedeihen.
|
|
|
Dal Settecento in poi si afferma a Ginevra uno spirito naturalista dovuto tanto all'influsso di Jean-Jacques Rousseau quanto ai lavori sul posto di grandi botanici. Proprio qui hanno insegnato Augustin Pyrame de Candolle, Horace-Bénédict de Saussure e Pierre Edmond Boissier. Il primo ha contribuito a creare il giardino botanico di Ginevra (1817), ben presto completato da un conservatorio botanico (1824), e in questo modo a promuovere questa scienza «gentile», che l'alta società praticava anche per passatempo. Questa moda ha contribuito a fare di Ginevra la «città dei parchi», con tanto di antichi giardini privati diventati arboreti in cui da sempre si coltivano rare specie indigene ed esotiche.
|
|
|
En il 18avel tschientaner sa sviluppa a Genevra in spiert naturalistic scientific, senza dubi grazia a l'influenza da Jean-Jacques Rousseau e da las lavurs da perscrutaziun localas d'in pèr gronds botanichers. Scienziads da la natira uschè renumads sco Augustin Pyrame de Candolle, Horace-Bénédict de Saussure u Pierre Edmond Boissier han propi instruì en la citad da Calvin. L'emprim da quels è stà in confundatur da l'iert botanic da Genevra (1817), al qual è vegnì affilià pauc pli tard in conservatori (1824) che ha sustegnì il prosperar da questa scienza. Quella è vegnida cultivada da la classa sociala superiura er sco passatemp. Grazia a questa tendenza botanica è Genevra daventada la «citad dals parcs», en la quala blers ierts privats èn sa transfurmads en vairs arboretums, nua che spezias indigenas ed exoticas creschan e prospereschan ina sper l'autra gia dapli blers decennis.
|