|
|
Under the subheading “Horrifying Gay Amateur Interiors”, Lurid Digs invites internet users to divert their gaze from the image of a naked man taking a photo of himself while reclining in front of a mirror, bum in the air, and focus on, say, the incongruence of the inadequate depth of the bookshelves in the room, one of which displays a toy train – a fitting object for a piece of furniture that is clearly not up to the task of accommodating a modest personal library -; or on the greasy mirror surface revealed by the flash in the same photograph, suggesting that “a gorilla had been practicing his kissing technique with his own reflection.”
|
|
|
La veritat és que l’era del porno digital tant permet sostenir una idea com la seva contrària. Quan algú, posem per cas, comença a flirtejar amb la idea de l’escassa compatibilitat entre el mobiliari IKEA i la imatge pornogràfica, dues propostes internàutiques li poden sorgir al pas per treure-li la raó o plantar la llavor del dubte: el difunt Tumblr Just Another Ikea Blog consistia en una col·lecció de GIFS d’imatges porno d’origen molt divers (amateur), en què havien estat identificades, amb la tipografia canònica de la companyia, tots els models del catàleg IKEA amb el seu preu corresponent. Cada imatge anava acompanyada d’enllaços tant al vídeo original com a la mateixa posició de l’objecte en el catàleg oficial d’IKEA. Va ser precisament la companyia la que va afavorir el tancament del Tumblr després de la seva amenaça d’emprendre-hi accions legals. Un avís idèntic han rebut els responsables de la pàgina «hotmalm.com», que, en el seu disseny, intenta evocar la disposició i el funcionament d’algunes destacades plataformes per a la imatge pornogràfica de l’era digital -YouPorn, PornoTube-, però que consisteix bàsicament en imatges diverses (i buides de figuració humana) d’una de les propostes més celebrades de la multinacional del moble: la línia de llits Malm. Quan l’usuari clica en cadascuna d’aquestes imatges, accedeix al catàleg d’IKEA, fet que, en un primer moment, va portar a pensar en una imaginativa campanya publicitària promoguda per la mateixa empresa. Quan IKEA es va manifestar públicament per transmetre la seva profunda incomoditat envers aquell web, els seus portaveus van deixar clar que no es tractava de cap sanció moralista motivada pel molt conceptual –i asèptic– gest de complicitat a l’imaginari pornogràfic: el que motivava la seva reacció tenia més a veure amb la confiança establerta entre corporació i client. Tot client d’IKEA ha d’estar del tot segur de si el missatge que està rebent és comunicació oficial de l’empresa o no. Potser aquí s’obre una bretxa per entendre quin és el secret de l’estranya fascinació –de vegades davant l’horror o la lletjor– que proporciona la imatge pornogràfica amateur enfront de les que venien emparades per un segell corporatiu o d’autor –Private, Thugson, Salieri, Blake–: el que s’ha abolit és el filtre, la imatge com a fabricació. I, per tant, com a miratge. En aquesta nova democràcia de la lubricitat, el sexe és una fogonada de llum d’hospital en una habitació solitària. I mal decorada.
|
