|
|
Per a Salvador Dalí l’estació de Perpinyà era el centre del món. Centre del món o no, la veritat és que per a les autoritats locals era -i és molt important- crear un pol de negocis (oficines, comerços i nous habitatges) entorn a la vella estació i més ara que l’arribada del tren d’alta velocitat va a connectar Perpinyà a Barcelona, en poc més d’una hora. Perpinyà, “la catalane”, com es auto defineix, esgrimeix el català, en la seva consideració de capital de la Catalunya Nord, com senyal d’identitat. Se sent més prop de Barcelona que de París i per aquest motiu no fos estrany que, dels tres equips finalistes seleccionats, dos fóssim catalans. Per a l’ocasió formem equip amb “Architecture Studio”, ex socis de Jean Nouvel en projectes com l’ Institut “del Món Àrab” de París, amb qui definim aquest projecte en el qual, a manera d’una banda de Moebius de maó cuit, s’embolicava l’operació amb una pell única…. La proposta, una miqueta “megaló”, com correspon a la producció dels nostres ocasionals socis, va fer que les autoritats es decantessin per l’altre equip català.
|
