|
|
Fàrnaces, rei del Pont –fill i successor de Mitridates, el gran opositor de l’imperi romà–, ha estat derrotat i expulsat d’Heraclea, capital del regne pòntic. Les súpliques de la seva muller Tamiri no aconsegueixen fer-lo desistir dels seus propòsits de revenja i, com que dubta que aconsegueixi la victòria, li ordena que abans de caure en mans de l’enemic sacrifiqui el fill de tots dos i es mati. Apareix Berenice, reina de la Capadòcia i mare de Tamiri, la qual, perquè odia Fàrnaces, s’ha aliat amb Pompeu, cap de les tropes romanes vencedores, i ha pactat amb ell la mort del rei derrotat. Selinda, germana de Fàrnaces capturada pel prefecte romà Aquili, aconsegueix seduir-lo; també sedueix Gilade, capità de Berenice, per tal que tots dos s’enfrontin, la qual cosa afavorirà la causa del seu germà. Mentrestant, Tamiri decideix salvar el seu fill amagant-lo a la piràmide, sepulcre dels reis del Pont. Fet això, i quan es disposa a matar-se amb el punyal que el seu marit li ha lliurat, apareix Berenice i li ho impedeix. Mare i filla discuteixen. L’arribada de Pompeu amb el seu seguici reforça el clima d’odi.
|
