|
|
Què passaria si per una vegada apostéssim pel silenci, aquest estiu? És a dir, silenci d'estímuls. No anem al teatre, no escoltem música, no llegim, no visitem exposicions, ni monuments, no comprem diaris, no anem a conferències. Silenci. Anul·lem el viatge a Venècia per veure la Biennal, regalem les entrades del Grec, apartem el tercer lliurament de Millennium fins al setembre. Desendollem la televisió. Busquem un lloc on passar les vacances sense vida cultural. Un refugi on no tinguem accés a internet. Seria bo tenir tasques físiques d'una certa duresa per mitigar la temptació de cultivar-nos culturalment. Millor un hort que un jardí. El jardí pot evocar-nos vestigis estètics versallescos. Treballem de sol a sol i quan arribi el vespre seguem a la fresca sense altre ocupació que escoltar el silenci. Potser veure caure els estels per sant Llorenç, sempre que no coneguem les constel·lacions, perquè el record de la mitologia grecoromana ens portarà relats i llegendes. Escollim una casa anodina, sense història. No caiguem en el parany de passar l'estiu en una casa interessant, una casa amb una arquitectura rica en matisos. Allunyem la temptació del gaudi estètic de l'espai dissenyat. Evitem escoltar les campanes de la torre de l'església, ens podria rememorar la narrativa religiosa, els quadres de madonnas o els retaules romànics. Si podem, evitem escoltar el cant dels ocells a mitja tarda, la remor del mar, el so del vent entre els pollancres, potser ens recordaran una pel·lícula i ja haurem caigut a la trampa del record cultural. Mentre cavem la terra, ignorem la forma de l'arada, no fos que ens remetés a la cultura objectual que la saviesa popular ha anat dibuixant amb els segles. Apartem ràpidament qualsevol impuls poètic en veure les flors regades per la rosada. Si estem acompanyats, opció perillosament cultural però a vegades inevitable, no mantinguem converses interessants, no discutim, no repassem l'actualitat plegats. Si és la nostra parella, intentem buidar de retòrica els nostres sentiments envers l'altre. Si ens allitem plegats, no elevem el sexe amb metàfores transcendents i poètiques, no caiguem en el record d'aquella escena de llit del setè art que ens va quedar marcada. Potser de tot plegat en sortirà un pensament nou, una proposta interessant, un projecte per a l'hivern o potser res, només silenci, que ja és molt.
|
